Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Així les coses …

|

- Publicitat -

 No és gens rar trobar-nos en la situació actual. Tots, uns per sentiment i ideologia, altres perquè els esdeveniments els hi ha abocat, i altres perquè tot això els sobra.

De totes les possibilitats que l’Estat tenia a l’abast per tractar el tema des del seu inici, ha optat per la que sembla ser que és la única que domina, la de la repressió, de la amenaça, de les mentides, de la por, en una paraula, la de la força en lloc d’entrar directament al fons i a l’arrel del problema i, mitjançant el sempre aconsellable diàleg, arreglar-lo perquè no segueixi enquistat i, al romandre viu, anar multiplicant-se per ell mateix.

Publicitat

Es podia haver entrat a estudiar un pla de finançament que apaivagués la injustícia de l’actual, es podia acceptar una mínima legitimitat democràtica als més de dos milions de catalans que ja declaradament no admeten el tracte que reben per part de l’Estat, o d’altres projectes que contrarestin l’únic argument que aquest sector de ciutadans, i d’altres, tenen sobre la taula.

Si amb tot l’embolic creat i que s’està ramificant es preveu que desendollada CDC, o CIU, o el PdeCat, quedarà eliminat el problema d’Estat que existeix és no entendre quin és aquest problema i propiciar que qui podria ser l’interlocutor en aquest moment pugui quedar substituït per ERC que, tot i que s’ha de veure quina part de CDC/CIU pot aglutinar, el seu nivell d’interlocució seria bastant diferent des d’un principi. És el que es vol ?. Si en això no s’hi ha caigut només demostra un desconeixement total de Catalunya, si més no de l’actual, cosa encara molt més irresponsable.

En cas de que, finalment, tot quedi exactament igual, a part d’intimidar-les, que en farà l’Estat d’aquest més de dos milions de persones espanyoles que ja no tenen el pensar/sentiment estàndard ?. Si no estan a gust, i sense canviar res de res, com els podrà comptar ?. Ni ha prou, en te prou, en els temps que corren, amb la submissió i el vassallatge, sense cap complicitat, sense cap mena d’empatia ?

Publicitat

Opinió

Minut a Minut