Mentre ens amenacen del perill que hi ha en que ja no es puguin pagar les extres de les pensions del 2017, ens diuen que es rescaten les radials de Madrid amb 5.500 milions d’euros…
Mentre un dia s’exculpava un ministre i un jutge que havien planejat usar els aparells de l’Estat per empastifar i desprestigiar rivals polítics, catalans, el dia següent de la mateixa setmana la Presidenta del Parlament de Catalunya declarava als jutjats per haver permès entrar a l’ordre del dia de la Cambra un debat i una votació sobre el futur del país.
A qui s’ha de fer saber que el Parlament precisament és per això i que en una votació parlamentaria es pot votar a favor o en contra, inclús abstenir-se. De la mateixa manera que en un referèndum es pot contestar amb un “si” o amb un “no” la pregunta que es formuli, sobre el que sigui, senzillament per conèixer l’opinió majoritària sobre el que sigui. Les consultes es fan, arreu del món, no per imposar el que es vol fer, si no per preguntar quin percentatge està a favor o en contra d’allò que una part demana o proposa.
Fins quin punt el Parlament, elegit democràticament per la ciutadania, ha d’ignorar i no fer-se reso del que ella, la ciutadania, o si més no, més de dos milions de persones que viuen a Catalunya, reclama ininterrompudament any rere any, sense que fer-ho representi una il·legalitat, una irresponsabilitat, un atemptat a l’ordre establert… fins i tot, un delicte ?.
Les coses no van per on haurien d’anar, malgrat determinats gestos a la graderia i anuncis d’un diàleg, això si per a parlar de tot menys del que és el primer que s’ha de parlar perquè és el principal problema a arreglar. Amb el que hi ha, i sense cap argument que pugui fer pensar o dubtar, ningú es pot estranyar de que els focs encesos segueixin ben alimentats.
