Si ell no estigues convençudament segur de que el camí és el què creu més correcte, de poc servirien els deu escons de la CUP… Ho dic pels que volen fer creure que el President està pres d’un grup radical i extremista.
Altra cosa molt diferent, i aquesta no la diuen i l,amaguen, és la posició del Presidente que per si ell no fos prou, per baix el pressionen els que no volen deixar escapar Catalunya i el que aporta al PIB estatal, pel costat te com una paparra al seu “padrí polític” burjant-lo, però es que per dalt hi ha el mateix cap d’Estat que li marca amb claredat el que ha de fer i com ho ha de fer.
Delicat el seu paper perquè no se'n pot sortir massa ben parat agafi el camí que agafi. Potser si que és mostra d’intel·ligència el no moure’s massa, millor gens.
El que passa és que en el deliri de salvar la unidad, com a gran objectiu del guió que li passen i la seva claca aplaudeix a rabiar, ni se'n dona compte de que potser perdrà tota la credibilitat política que hagués pogut tenir en algun moment.
En nom l’Estat, es va equivocar quan negava sistemàticament la existència d’un problema amb Catalunya, i, al mantenir-se viu a través dels anys es va seguir equivocant menyspreant-lo. Es va seguir equivocant passant-li la patata calenta a les instàncies fiscals i judicials, i als tribunals, inclús atorgant-lis més poder executiu perquè fessin judicialment la feina que a ell li feia molta mandra afrontar. A partir d’aquí, el disbarat ha anat prenent cos, precisament el que mai tenia que haver adquirit, i tot un seguir de despropòsits s’han anat succeint embogidament. Amenaces, querelles, detencions, violació de correu, tancament de pàgines web, intimidació a mitjans de comunicació i informació, fins arribar al sumum, el cessament del govern de Catalunya, legítim i democràtic sorgit de les urnes, i l’empresonament dels electes que s’havien prestat a declarar (el què ?) i forçar a l’exili a la resta, incloent el mateix President.
A propòsit, el president del PP a Catalunya ha dit que «els gladiadors del govern s’han tornat dòcils gatets davant del fiscal i el jutge»… Ja voldria veure jo a aquest senyor en una hipotètica mateixa situació, en idèntiques circumstàncies.
Desprès d’aquest incís, i per acabar, la única solució, abans, durant, ara i sempre, només és mitjançant diàleg, negociació i pacte, tot i que aquesta única solució, senzilla i barata, resulta molt difícil d’aplicar si qui te el poder ni vol, ni pot i, el mes greu, no en sap.
