Després de les darreres decisions del tribunal d’Alemanya habilitat per atendre, o no, l'euro-orde per l’extradició del MHP Puigdemont, s’obre un nova escena en l’obra inversemblant i delirant que alguns estan obstinats en escriure. Si aquest dictamen determina que només se'l podria extradir per un suposat delicte de malversació (concepte que va ser negat rotundament tan per Montoro com pel mateix Rajoy quan la Generalitat llavors ja estava totalment intervinguda per l’Estat) s’haurà de veure que hi fan a la presó els sis membres del seu govern, la Presidenta del Parlament i els dos líders socials acusats tots ells de rebel·lió, delicte que no existeix pel seu màxim responsable.
Davant d’aquesta contradicció es podria començar a albirar que, ja veurem de quina manera, aquest disbarat perpetrat en contra dels representants polítics electes d’una part d'España podria quedar en foc d’encenalls o, com a molt, en multes per desobediència.
Per als tribunals europeus, menys pels d’España, queda clar que l’1-O no hi va haver rebel·lió per la malaltia, bogeria, d’uns quants polítics. En tot cas, aquests van tenir la decència d’obeir el mandat social i electoral de més de dos milions de ciutadans de Catalunya, que els hi donava la majoria parlamentària.
I, la violència, necessària per un acte de rebel·lió, per la part “revoltada” no n’hi va haver, si un cas, la única que es va produir va ser per reprimir i prohibir la votació.
Arribat aquest punt, sense oblidar ni perdonar res, serà el moment de començar a presentar, davant d’on calgui, la llista de danys i perjudicis per una actitud fora de tota lògica, venjativa i devastadora, on quedin determinats i quantificats els greuges personals i institucionals, les fiances abonades indegudament, i tot el que hagi representat l’aplicació, efectiva, durant mig any, de l’art.155.
I, senyors de Ciudadanos, si la tant reclamada malversació pel govern de Catalunya eren els diners de tots els espanyols, també ho serien els invertits en escriure aquest drama en el cas d’acabar-se com molt be podria acabar, o sigui què…
