Més que als quatre frustrats i carregats d’odi que es volen carregar la immersió lingüística, cal dirigir-se directament als “quarentons/quarentones” que fan costat a la idea. Preguntar-lis, cara a cara, si tant malament els hi ha anat haver après en aquest sistema, si no poden expressar-se en tota normalitat tant en català com en castellà.
Tal vegada era millor l’estil d’ensenyament que ens “deixava” estudiar català “d’amagatotis” obligant a qui desprès ha volgut i ha sentit la necessitat de conèixer be la llengua heretada a tenir-la que aprendre ja de ben gran.
Paral·lelament, algú està en condicions d’assegurar i certificar que abans, estudiant en castellà el nivell assolit de castellà era superior que el que s’acaba sabent ara, estudiant vehicularment en català ?.
El nacionalisme espanyol, des d’aquí també, fa molt que va quedar encallat en la seva adaptació a la realitat, i queda demostrat que tots els intents en aquest sentit han quedat en això. A la més petita escletxa reviscola, però no per a emergir si no més be per a tancar-se més en ell mateix i mostrar la seva cara més irreversible, més intractable, més incitadora al separatisme.
El que és més curiós, però, és que hi ha que ho vol fer mitjançant un enganyós tri-lingüísme, en realitat només per treure-li protagonisme a la pròpia llengua, per esmicolar la llengua catalana, ni més ni menys com ja es va intentar, primer amb la discriminació amb el que es parla al País Valencià, posant-la en seriosos problemes a les Illes, i després imposant el nom de «lapao» al que es parla a les terres de la Franja. En la seva dèria no han caigut en que disposar de tres idiomes d’ensenyament els escolars catalans toparia de ple amb el que des de determinats partits es defensa amb ungles i dents i per sobre de tot, que és que els catalans no tinguin cap privilegi sobre la resta d’espanyols. En la seva desesperació ni veuen, ni senten, ni atinen, encara que ni falta que els fa perquè aquest no és el fi.
Pobrets !, tenen clar que volem volar i no donen l’abast de tallar les ales que regenerem i ja no saben que fer per crear problemes on no ni ha, com per exemple el que ens ocupa, el de la llengua i el seu us i aprenentatge. És tal la denúncia real en el sector de que això s’ha de canviar que a l’inici del present curs, d’un total de 1.570.011 alumnes inscrits a les nostres escoles, van demanar l’escolarització en castellà 113 pares.
Baix quin criteri o estudi científic políticament es volen «carregar» el nostre model, de reconegut èxit i demostrada cohesió social, articulat en una llei orgànica de l’Estat com és l’Estatut, aprovat pel Parlament, pel Congreso de Diputados, pel Senado i en referèndum, pel que la Generalitat te la competència exclusiva per decidir el model lingüístic a impartir a Catalunya, ?.
