No vull entrar en el contenciós obert per la compra d’urnes perquè em faria mes ridícul que el mateix tema en si… On si que vull incidir és en l’argument constitucional de que la sobirania de l’Estat és de tots els espanyols i per tant, en un hipotètic referèndum sobre la independència de Catalunya, haurien de votar tots els espanyols.
Primer, aquesta consulta a nivell estatal no hi ha, ni hi haurà, qui la proposi, ni molt menys defensi, des dels partits que governen i tenen el poder per a plantejar-la o simplement recolzar-la.
Segon, i encara mes determinant, davant de l’estructura territorial i fiscal vigent, i atenent el que aporten els catalans a les arques, en el suposat de votar no seria massa agosarat aventurar-ne el resultat. Els que reben més del que aporten sempre votaran que “no”, només pel compte que els porta, i el parell de comunitats que estan en les mateixes condicions d’injustícia que la catalana, també haurien de votar que “no” per por al que els representaria de més un hipotètic resultat a favor.
Només votarien que “si”, i també es de suposar, els bascos i navarréssos que, sortosament per ells, això del règim comú no els preocupa gens ni mica ja que tenen la potestat «foral» de poder menjar a part, de administrar els seus ingressos, les seves despeses i la seva aportació a les referides arques.
I, és què això de la sobirania ve a ser com les dues cares d’una mateixa moneda, tot i que, en aquest cas, una val per a tot i l’altra només per tenir-la a la col·lecció.
Per a molts, ser sobirans de la sobirania escrita no és el mateix que ser sobirans de com cadascú s’hi identifica, i el que s’hauria de fer és racionalitzar aquesta diferència, fer-la possible i fer-la respectar.
No actuar així, i fer-la obeir sometent, amenaçant, castigant, obligant a passar per damunt d’un mateix, no es fa sentir més, ans tot el contrari, i és quan es radicalitzen les postures i més d’un pot reaccionar com segurament mai faria.
