El que fins ara només era una sospita tot i veient el que es fa, ara ja descaradament a la cara, agafa el caire d’afirmació.
El tema de les Caixes, i concretament de les nostres, i de la seva desaparició sempre m’ha fet una espècie de farum i sempre m’ha tingut preocupat. Sempre arribo a fer-me la mateixa pregunta: Tan sapastres o malparits som aquí com per arribar a jugar amb un dels més preuats actius, fins arribar a denigrar-lo fins la destrucció, fins no deixar rastre del que havia estat part intrínseca del nostre adn ?.
Ho sento però em costa de creure i d’assimilar i, ja dic, veient el que son capaços de fer els mateixos que han destruït això, cada dia ho veig mes clar.
Volen afeblir tot el que soni a la nostra evident i històrica diferència perquè no son capaços d’entendre res que no sigui la «seva» unitat i uniformitat. Ho intenten amb la llengua. Ho intenten escanyant-nos fiscal i econòmicament. Ho intenten atacant fins i tot el Parlament i els nostres càrrecs electes.
S’hem fa evident que el primer pas per aquest afebliment va ser la destrucció total de la nostra xarxa de caixes d’estalvis, molt conscients de, així, esporgaven el nostre potencial com a país. No serè jo qui negui la pròpia culpa que hi podia haver, però també estic segur que ni més ni menys de la que en d’altres entitats del mateix sector, en d’altres llocs, es van gestionar, com a mínim, de la mateixa manera i allí no s’ha fet el mal que s’ha fet aquí, i alguna fins i tot segueix funcionant.
Amb el poc que se al respecte, des del primer dia he pensat que, en cas de descobrir una mala gestió el que era just és purgar, delimitar responsabilitats i actuar contra qui no havia fet les coses com devia, ja sigui per acció o per omissió, però d’aquí a destruir les entitats hi hauria d’haver un bon tros… I, a més, si tan desastre era tot plegat on era el supervisor en el moment de supervisar la seva activitat i el seu entremat ?.
Com s’ha actuat en el cas Bankia ?. Contra els responsables, que ja ha costat prou, però la entitat, en circumstàncies semblants de frau i rescat però en major volum, ara be que gaudeix i ja presumeix de beneficis.
Tot hauria de ser igual, però, dia si i dia també, des d’on es decideix que està be i que està malament ens deixen ben clar que hi ha diferents bàscules per a pesar i on sempre hi ha alguna cosa «extra» que fa el pes… per a segons que, i depèn de què.
