Xavier Guarque

Dimecres, 8.3.2017. 11:42 h

Tot plegat fa fàstic

Si be, en el cas de les Caixes, esencialment les nostres, no passava res que no fos normal fins el moment de tenir que actuar contra elles per afeblir el teixit econòmic i social de Catalunya, íntimament lligat s’hi podria veure el del Jordi Pujol que, mentrestant es va deixar, i va ser utilitzat, per obtenir majories al govern central era correcte i legal el que desprès, una vegada pronunciat per ell l’independentisme, resulta ser corrupte, perseguible i condemnable. El temps i la perspectiva han demostrat que el «peix al cove» no només va ser útil a l’Estat per a guanyar el govern a l’altre de torn, si no que, també, va servir per tenir controlada i apaivagada qualsevol iniciativa d’anar més enllà del «catalanisme» que, llavors, a quasi be tothom de Catalunya satisfeia, principalment a la burgesia, al poder econòmic del país per uns interessos, i a la ciutadania per uns ideals. Llegir-ne més


Dilluns, 6.3.2017. 08:20 h

Tot hauria de ser igual

 El que fins ara només era una sospita tot i veient el que es fa, ara ja descaradament a la cara, agafa el caire d’afirmació. El tema de les Caixes, i concretament de les nostres, i de la seva desaparició sempre m’ha fet una espècie de farum i sempre m’ha tingut preocupat. Sempre arribo a fer-me la mateixa pregunta: Tan sapastres o malparits som aquí com per arribar a jugar amb un dels més preuats actius, fins arribar a denigrar-lo fins la destrucció, fins no deixar rastre del que havia estat part intrínseca del nostre adn ?. Llegir-ne més


Dimarts, 28.2.2017. 12:10 h

No es, no

 Qui pot posar en qüestió que es millor guanyar jugant be i vistós ?… El que passa és que si només es vol guanyar hi ha moments en que això no és possible, be sigui per les pròpies mancances del moment o pel joc desplegat per l’adversari… Llavors, benvinguda sigui alguna jugada individual, alguna genialitat no prevista, no escrita al guió i que salvi els papers, o maquilli la realitat. En aquest cas, però, també es notaran i veuran més les entrades a ras de gespa, aquelles que segons quan no es volen veure ni sancionar, però que van fent la seva feina de desgast i de ”acolloniment”. Llegir-ne més


Divendres, 24.2.2017. 08:29 h

Hi ha coses que no només indignen

 És veritat que el PSOE, el 2011, va endarrerir la jubilació als 67 anys, però el PP, el 2013, va rematar la jugada desvinculant la pujada de les pensions de l’IPC. Amb aquesta brillant idea cada any el pensionista perd poder adquisitiu, cada any te menys dinerets per les despeses que, aquestes si, cada any pugen i pugen. Els darrers anys, respecte el tema de les pensions i els jubilats se n’han sentit de tots els colors, la darrera, la del governador del B.E. -que diuen què en plena crisi s’ha permès augmentar-se el “sou”, i no un 0,25%- que aconsella que l’edat de jubilació depengui de l’esperança de vida i que vagi més enllà dels 67 anys, i que, per a compensar el que assegura què no es podrà cobrar de l’Estat al seu moment, la gent es faci plans de pensions. Llegir-ne més


publicitat

Dijous, 16.2.2017. 19:41 h

Sempre tornant a la casella de sortida

 Qui esperava, confiava, i fins i tot assegurava, que l’any 2016 era l’any de l’enterrament definitiu del bi-partidisme a España, tot sembla indicar que haurà d’esperar una nova oportunitat. Els invents, per la dreta de Ciudadanos i per l’esquerra de Podemos, s’han anat desinflant quasi be de la mateixa manera que com van aparèixer, i s’estan quedant en això, en un intent per part d’algun sector, potser poderós, per debilitar els poders hegemònics des del 1978. El PP i el PSOE, malgrat la seva esporgada de vots, estan pescant en el riu revoltat de les alternatives aparegudes en que, elles soles, o per poca consistència (Ciudadanos) o per les lluites internes sorgides (Podemos), els hi aplanen el camí perquè, en absència de competència digne de tenir en compte, es puguin refer i quasi be en un tres i no res, i sense que quasi be ni ens donem compte, puguin reeditar el bi-partidisme que hem hagut de suportar i al que ens hem hagut de resignar. Llegir-ne més


ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.