- Publicitat -
Aquesta quinzena el professor d’escriptura ens ha encarregat un exercici que consisteix a mostrar com és un personatge a través de la descripció del lloc on viu.
Ha resultat ser una feina complexa i reconec que no me n’he sortit massa bé perquè, malgrat he començat complint de manera estricte l’anunciat, he acabat explicant allò que m'ha vingut de gust, sense tenir en compte el que em demanava l’exercici.
Finalment, doncs, no he narrat la personalitat d’un personatge sinó les aficions de l’autor de “Lolita”. I és que un passat d’escriptura solitària i intuïtiva no s’oblida fàcilment.
Publicitat
Tot això m’ha fet pensar en l’Ivan, una parella lingüística que vaig tenir fa temps. El noi, a més d’aprendre català, tenia una gran afició: la fotografia. I es dedicava a retratar l’interior de les bosses de mà de les senyores per, a partir dels objectes que portaven, descriure la seva manera de ser.
No sé si valdria la pena dedicar temps a la meva bossa, ja que només hi guardo el moneder, el telèfon mòbil, un bloc i un bolígraf.
Pel que sembla, la personalitat no es deixa retratar així com així.
Publicitat
