M’explica la meva filla que un noi s’ha acostat a la tanca de l’escola i els ha repartit flors. Com que m'ho ha posat en safata li deixo anar la típica frase “no t’apropis a la gent gran que no coneguis, encara que et regalin coses”. Ràpidament em pregunta per què i li responc que hi ha persones dolentes (ja sé que res no és tan simple però té cinc anys). “Però si no feia cara de dolent”. Miro d’explicar-li que ni tots els dolents són lletjos ni tots els bons, guapos. “No! Perquè la Bèstia era un príncep encantat!” Està indignada. Recorro al Geperut de Notre dam, que és bo i lleig. “No! Però l’Esmeralda no es va casar amb ell!” Ho deixo córrer. És evident que les pel·lícules de Disney no poden ajudar-me.
Potser la pròxima temporada li deixo veure Walking dead.
