Ara que molts blogs tanquen per vacances se m’acut que hi ha amors d’estiu, cançons d’estiu, llibres per l’estiu, programació d’estiu… com ha de ser, doncs, un post d’estiu?
No ha de tractar ni de política, ni de retallades, ni de feina, ni de malalties, ni d’estudis ni d’estacions d’esquí.
Tampoc no ha de fomentar grans reflexions ni parlar de temes complexes, no oblidem que la gent està de vacances i pensar, cansa.
No ha de ser reivindicatiu ni atiar revolucions estranyes . Cal permetre que els senyors polítics puguin aprovar les lleis més malparides tranquil·lament, entre mojito i mojito.
Tal com està l’economia de les famílies, tampoc és correcte parlar de grans viatges ni d’hotels de cinc estrelles.
De futbol? Estaria bé però a l’estiu no hi ha lliga, ni Champions ni res de res. Una llàstima, si tenim en compte que és l’únic motiu pel qual la gent és capaç de mobilitzar-se per una causa comuna.
De menjar? Potser sí, però que no sigui massa calòric que toca d’exhibir-nos per les platges i les piscines del país
Del concert per la Llibertat que es celebrarà demà al Camp Nou i que servirà per explicar a tot el món com entén la democràcia el regne d’Espanya? Ai no, que permetre que un poble decideixi la seva identitat i el seu futur és massa revolucionari!
