Independència, democràcia i treball

Fa uns dies que a Barcelona, Capital del nostre País es va celebrar una Manifestació amb la capçalera: SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM. Evidentment, les forçes polítiques es pensaven que la gent i les mes de 1.500 associacions adherides a traves de ‘Òmnium Cultural solament anirien sota el mateix lema i gloriar-los com a patriotes, quan son ells, els pares i avis de l’actual situació que estem patint a Catalunya. Va quedar paler que el poble català n’esta fart d’Espanya i de tota la seva “faràndula” antidemocràtica i que es l’hora de decidir d’una vegada per totes per nosaltres mateixos. A les Espanyes com sempre surten els continguts mes diversos i estrafolaris, cafres dels que ens tenen acostumats, però, ara hem dit prou.
Prou fal•làcies barroeres. Prou extermini encobert sota una falsa democràcia. Prou, hem dit que prou!. 1.500.000 de persones, diguin el que diguin, l’experta “sotamànega” de l’Agencia Lynce de 56.000 persones al capbaix concentrades a Barcelona, al ben mitg del centre de la ciutat, varem cridar per la Independència. Els dirigents no varen o no saben copsar l’anhel de llibertat del seu poble i, encara ells defensaven que era una voregin catalana en contra l’estatut. Doncs no, era contra Espanya. Hem buscat l’encaix, però esdevé impossible. I fer creure que 75.000 persones hi eran davant la pantalla gegant veient la “Roja”, es cert, però que 56.000 patriotes catalans de tots els eixos i divergències polítiques a un sol clam, per favor!. Europa i el Mon ho ha vist. Estem de nou al mapa i com va dir en Barrera, l’unic que es pot salvar de la crema : Que tot això no quedi en foc d’encenalls.
L’única via es l’Independència.
1.500.000 de veus no poden ser, mai mes silenciades.
En qualsevol país civilitzat i tal com va dir fa unes setmanes, l’ex-president dels Estats Units, Jimmy Carter. Si, al seu país hi hagués un Tribunal que retalles o fes que la voluntat democràticament consensuada i aprovada legítimament en Referèndum, seria una catàstrofe per al país, però, molt mes per la Democràcia sencera. Aquí, una llei, això si retallada i morta al mateix instant d’ésser concebuda. Ha estat aniquilada per fills hereus, del franquisme post-constitucional. On els nostres signes hereditaris i identitaris com a Nació sobirana, per si mateixa, com la llengua, definició, realitat nacional o símbols de Catalunya, han estat exclosos de la Carta Magna d’Espanya. No entraré gaire en el nostre autogovern i la bilateralitat amb Espanya, ja que mai ha existit, ni ha d’existir. Fets tant importants com poder gestionar els nostres bancs, caixes, sistema de salut, educació, pensions o immigració, son fonamentals, com a País i, mes aportant el 26% del PIB als desagraïts veïns i milions i milions d’euros que mai tornen. El concert econòmic el varem tindre cap el 82-83, i millor del que gaudeix el País Basc, però aleshores CIU, va actuar com sempre, com la Puta i la Ramoneta. sense consciencia nacional, be menteixo, consciencia nacional dintre de l’estat espanyol.
Molta gent esta a favor o no, sobre el contingut de l’estatut, però, sap ben be que el nivell econòmic català esta en una via morta dirigint-se cap a l’abisme sense fons. Ens cal que tot es quedi aquí, a casa nostre i que NOSALTRES DECIDIM, que fer amb ells. No necessitem a ningú per a que ens digui on i que fer-ne d’ells. Degut que mentre Catalunya, ja era oberta al comerç i, creava el primer Parlament a Europa i era l’estàndard de la Pau, entre d’altres com a País Lliure que s’annexa al Regne independent d’Aragó. A l’espanya encara l’hi quedaven centenars d’anys per néixer, com a concepte, que tant defensen alguns. Catalunya ja hi era molt abans a Europa i el Mon i, això si que es i fer historia.
Ara, cal treballar i treballar per tornar la dignitat presa per la força des de fa quasi 300 anys. L’Orgull de ser i pertànyer a Catalunya. Fer créixer el país entre tots i per tots. Torna a convertir-se’n en un nou i unic motor econòmic. Catalunya, no ha de ser el motor d’espanya, ho ha de ser de Catalunya per llei i democràcia. Recuperar les nostres vàlues que ens varen fer rics i pròspers com a Nació. Recuperar el control i creació de les infraestructures expropiades. Tornar a ser un referent d’entrega i treball, com sempre s’ens titlla, que m’enorgulleix com a català. Mentre l’espanya dels joves es va manifestar fa uns anys per el Botellón. Els joves francesos ho feien per la reforma estudiantil. Mentre l’Espanya celebra encara avui la victòria d’un efímer mundial. Catalunya crida per la seva llibertat. Mai serem iguals, ni veiem les coses com ells, ni pas les sentim o patim d’igual manera, l’historia tant en l’antiguitat com en l’era actual, te efectes diferenciadors que ho demostren i constaten. Ara, es hora de dir: Adéu, Espanya!.
Per la Nostra Terra!
Per la Nostra Llibertat!
Visca Catalunya!