Sempre hem de defensar la Sanitat Pública, aquest és el nostre deure com a societat. Encara, que particularment no faci servir-la, tansols alguna vegada quan he tingut d’agafar una baixa obligada. Sóc de Mútua, com la resta de la família. Però, sempre m’he preguntat perquè les empreses et coaccionen amb les trucades i les visites d’obligat compliment a les Mútues d’empresa. És lògic, que si tens un historial de baixes repetitives fos això ben normal, però per la resta? Què les empreses no confien amb els diagnòstics dels nostres metges públics?
És ben veritat, que si disposes d’un màxim 15 minuts per pacient i degut a les pròpies infraestructures deficitàries, poguessis arribar-hi a errar el diagnostic, però no m’ho crec, confio plenament en ells. Perquè la Sanitat Pública ha de ser l’única eina a la nostre disposició de forma legal per aconseguir-ne la baixa laboral? Hauria de ser un camí d’anada i tornada i, potser així, no és demonitzaria tant a la privada. Tot és un xoc de trens frontal, per poder salvaguardar-ne els seus propis interessos públics o privats.
Normalment, la Mútua d’empresa et dona cita una vegada has passat tota la malaltia i és converteix amb un tràmit totalment inútil, com és alhora desconfiar-hi dels nostres metges de família o capçalera, si voleu. Aquest binomi, pública i privada ha de convergir en un únic punt de trobada. Sortirem guanyant tant uns com els altres. O, és que no tenim dret a rebre una atenció personalitzada de qualitat, en un lloc o en un altre?
