Dijous, 15.4.2010. 05:00 h
Per què escrius en català?
Hi ha qui pensa que la literatura , la poesia —i tot l’art en general— transmeses en una llengua que parlen milers i milers de persones és una sortida fàcil i segura. Els que parlem aquelles llengües ferides durant la historia (a algunes encara els perdura la ferida), discriminades i considerades minoritàries sembla que haguem de ser menys.
carregantM’ho he sentit a dir tantes vegades que ja no sé com agafar-me el comentari:
— I... per què escrius en català i no en castellà o en àrab, per exemple? —alguns em llencen la pregunta directament i altres ho fan d’una manera més subtil.
La majoria de vegades poso cara de no entendre res i altres em justifico dient que sóc de Vic. Amb això, sembla ser, ja en tenen prou.
—És que la comarca d’Osona mima molt la llengua, fins i tot a la universitat —em diuen. Sí, penso, la comarca cuida la llengua perquè té l’obligació de cuidar-la.
—És la meva primera llengua escrita, encara que no sigui la parlada. Vaig arribar analfabeta, no sabia escriure en cap llengua, ni l’àrab! —gaudeixo molt veient la cara que posen quan senten aquesta frase.
Molts, convençuts, m’asseguren que pensant d’aquesta manera no tindré èxit. És que he dit jo que busco l’èxit, potser?! És que una persona ha de renunciar a allò que creu per trobar allò que els altres busquen? I què em dieu de Raimon (Ramón Pelegero Sanchis), un dels màxims exponents del moviment històric de la Nova Cançó i uns dels artistes en llengua valenciana més reconeguts? Amb els seus textos rebels no només ha aconseguit l’èxit en català sinó que ha arribat als cors de molta gent i s’ha guanyat el respecte, un respecte molt merescut. Com ell hi ha una gran llista de catalans que sempre s’han expressant com a tals i que, potser, de bon principi el seu objectiu no era l’èxit.
Està clar que en Raimon és en Raimon i jo només sóc jo. Ja m’agradaria tenir el valor i el respecte d’aquest home, ja. De moment toco de peus a terra i em dedico, simplement, a buscar el meu èxit personal defensant els meus principis independentment del que pensen els altres.
2124 lectures
3 comentaris
Imprimir
Compartir
Enviar article
COMENTARIS 
#2 Lamento, em fa pena, em dol en el lloc més pregó de la meva ànima, que a Catalunya no hi hagi gaire més gent com vosaltres. Endavant. La nostra dignitat depen de gent com vosaltres dues.
0
0
Toronto, CanadaHola Laila,
Jo també sóc escriptora, i també escric per a joves –tinc una novel.la publicada. També m’han fet la pregunta moltes vegades, que perquè no escric en castellà, que en castellà tindria més èxit, més lectors, etc. En el meu cas, com que resideixo al Canadà, no poden entendre de cap manera que escrigui en català, doncs no hauria de probar en anglès? em pregunten, tot i que en anglès no em sabria expressar prou bé per escriure novel.les. Sembla que molta gent pensa que... Llegir més
1
0
Molt encomiable eal teu gest. Jo d'això n'hi dic: Tenir dignitat.
1
1
COMENTA
El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal
ELS MÉS 
DARRERS ARTICLES
- El gos és de la família 01.07.2010
- Tots acabem tornant 24.06.2010
- Burca sí, o burca no? 10.06.2010
- Les menors d'edat i la llei de l'avortament 03.06.2010
- Paco Candel 27.05.2010
ARXIU
ELS BLOGS D'INDIRECTE!CAT
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs