El govern de Zapatero ha fet coses millors i pitjors, però la llei de l’avortament passa de mida ja que deixa via lliure a les menors per decidir sobre una tema molt important sense el permís de pares o tutors, una decisió que les pot marcar per vida.
Els anys aquells en què les nenes de setze i disset anys no eren nenes sinó dones i, per nassos, havien d’estar preparades per a ser mares i bones esposes, arribar verges al matrimoni i no practicar sexe amb llibertat ja formen part de la història, encara que hi ha països on aquesta història encara perdura.
Avui en dia les coses han canviat, i molt: El sexe ja no és tabú i la gent, encara que no tota, entén que la sexualitat és un dret que es practica -en teoria- amb llibertat. Ara bé, no entenc com poden haver-hi tants avortaments al segle que estem quan la informació (de com evitar embarassos indesitjats i quins són els diferents mètodes anticonceptius) ens bombardeja: educació sexual a les escoles, als centres sanitaris, Internet, llibres… No serà per manca d’informació! Qui no coneix és perquè no té ganes d’informar-se.
Per una banda em pregunto si els il·luminats que han fet aquesta llei van contemplar el pes psicològic que comportaria a aquestes nenes, i la gran responsabilitat que els cau a sobre (i no cal entrar en temes morals). És que algú les ha preguntat directament, a aquestes nenes? Són prou madures per decidir avortar sense el suport dels de casa? No té cap sentit excloure’n els pares.
Per altra banda em despista molt que a l’hora de complir una condemna a la presó, davant la llei és menor encara que manqui un dia per fer els divuit anys: Casos d’aquests n’hi ha uns quants.
Aquesta llei és una llibertat falsa que marca distància entre pares i filles, una manera de promoure el sexe sense protecció perquè abans, com a mínim, es tenia por o respecte dels pares i es prenien les mesures per les possibles conseqüències. Ara sembla ser que no calen aquestes mesures.
El que ha de fer el govern socialista és regalar preservatius i promoure una bona educació sexual i no jugar a ara toca ser grans i ara no.
