Salvador Domènec


Dimecres, 1.2.2017. 19:39 h

La presidència de Donald Trump

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix







Etiquetes
L'ASCENS del magnat a la presidència dels Estats Units podria semblar un esdeveniment absolutament insòlit, cal tenir en compte que el personatge en qüestió, tot i tots els seus diners, era un outsider en el brou polític del seu país. Estava marginat de l'estructura del poder, no provenia d'una família tradicionalment arrelada, no podia demostrar mèrits al servei de la nació ni tenia especials amistats en les nomenclatures dels partits més importants.

El normal, o almenys el més freqüent, és que a l'escala que condueix al poder el candidat vagi enfilant de manera gradual, mantenint-se en cada etapa en una mena de campament base fins gatejar cap a la propera posició. Vegem com sol ser a casa nostra: l'individu en qüestió ingressa en l'estructura de base d'un partit, paga quotes, assisteix als actes partidaris, fa amics, i de vegades surt a enganxar cartells o repartir fullets. En els partits tradicionals de dreta o centre ajuda el provenir d'una família amb llinatge polític i / o aristocràtic, com en el cas d'Aznar, Esperanza Aguirre o Vidal-Quadras. El segon pas consisteix a integrar una plataforma electoral i arribar a regidor, després ve el de ser elegit diputat provincial (tercer pas), i així fins arribar a la presidència.

No obstant això, Donald Trump mai va passar per alguna d'aquestes estacions intermèdies. Tota la seva vida anterior havia estat dedicada als negocis privats i, en part, al món de la faràndula televisiva. De tal manera, era difícil que arribés a on va arribar.

Però de vegades es donen circumstàncies excepcionals que permeten als nouvinguts donar un gran salt i, no especials escales intermèdies, arribar des del pla al cim del poder: tals els casos de Napoleó Bonaparte i el del monstre austríac. Especialment, el d'Hitler té el seu què: un estranger pobre que vivia buscant-se el suport a Munic. No obstant això, l'histèric terme sabia connectar amb el ressentiment popular, era bon orador, i el seu odi negat de fanatisme connectava a la perfecció amb el ressentiment d'un poble derrotat. Aquí és on hem de deixar molt en clar que un discurs d'odi per si sol no fa gaire. Cal assenyalar enemics, cal nomenar altres pobles que treuen a teu treball i el teu pa de la boca. Cal articular un discurs fort i nou, no importa que resulti extravagant. Has de emetre criteris i acusacions que mai s'hagin expressat, encara que siguin criteris i acusacions estrambòtiques. Has de sorprendre, d'altra manera no tindràs l'atenció. I és lògic: si vas a prometre una miqueta més del que promet l'adversari no vas enlloc. Res de conxorxes, gens de reformes casolanes: cal fer flamejar la bandera del tot o res. Cal prometre que donaràs la volta a la truita.

lectures 2625 lectures comentaris Un comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
2 de febrer de 2017, 08.50 h

Què carai vol dir "donaràs la volta"??
En catala, si us plau.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.