Arriba el moment de tancar l’any i fer valoracions personals, col·lectives i abstractes si s’escau. Cal posar les cartes sobre la taula i destriar-ne les bones. Un any dóna per molt i avaluar-lo així de cop no és ni fàcil ni ràpid.
La política del nostre país, com la de tots, sempre serà millorable però l’actualitat i les bones intencions del nou president Mas, semblen que van pel bon camí. L’economia ja no pot anar a pitjor, les relacions amb Espanya però sí que apunten a seguir deteriorant-se, o això o aprenen a entendre i respectar les diferències.
En un any nou on només hi ha temps per bons pensaments, per a complexos objectius i canvis favorables, sembla que empitjorar les relacions amb Espanya no sigui cap bona pensada. Però sense assegurar que el fi justifica els mitjans, sí que m’atreveixo a dir que si es té el convenciment, cal tirar pel dret.
Les forces polítiques i la societat civil del nostre país han d’anar unides en la resposta al Tribunal Suprem espanyol. Els catalans no podem consentir l’enèsim atac perpetrat per Espanya a la nostra llengua i cultura, aquesta vegada, a la immersió lingüística de les escoles.
Ajuntaments com el de Sant Feliu del Llobregat, El Vendrell, Flix o Palafrugell ja han aprovat mocions a favor de mantenir la immersió. La lluita contra el tribunal s’ha de multiplicar a casa i ha de seguir en peu per tal de demostrar que no som esclaus de cap model, sinó plens testimonis d’un viatge cap a un horitzó determinat per la nostra raó i la nostra llibertat.
