Fa mesos que segueixo els moviments de CiU i d’alguns partits del nostre Parlament i estic més que sorprès de com estan treballant. Tant els diputats de Solidaritat com els convergents o independents que formen part del Govern de la Generalitat estan fent una valuosa i històrica feina.

Els nostres dirigents han de ser conscients del que els ha tocat viure, aquesta no serà una legislatura que passarà a l’oblit. Durant molt de temps hem sentit a parlar de legislatures de canvi, el moment del canvi real, més canvi i després ja una mica més de canvi acompanyat d’algun eslògan marquetinià, aquesta però serà la legislatura del trencament real, un canvi diferent.

La nostra realitat dins d’Espanya cada dia s’entén menys. Durant dècades s’ha treballat per fer encaixar el concepte de Catalunya dins un Estat immòbil i artificial, no obstant això, avui ja estem vivint el final de la transició, que sumat a la crisi econòmica, la retallada de l’Estatut i el poc respecte cap a les nostre reivindicacions, només hi ha un possible resultat.

Com bé ha dit l’expresident  Jordi Pujol, “la relació entre Espanya i Catalunya mai havia estat tan malament, i anirà a pitjor”. I en relació a les declaracions de Pujol, el conseller d’Interior, Felip Puig, deia que “si no ens deixen ser una part de l’Estat amb totes les nostres condicions, buscarem altres vies”.

Puig creu que el “model autonomista que ofega Catalunya s’ha acabat” i que aquesta podrà ser la legislatura del “trencament”. Amb Espanya cada vegada més enrucada i la corda cada cop més tensa, cal que els nostres polítics s’adonin de que cap partit ens portarà a la independència, sinó el profund diàleg intern i la suma de tots ells.

Lluís Feliu i Roé
LllsdasaLlu