Quan un projecte no funciona cal replantejar-lo de d’alt a baix i buscar-li solucions viables. Reagrupament va fracassar a les passades eleccions autonòmiques i cal encaixar-ho per a saber buscar una sortida favorable i no obstaculitzar el creixement independentista.
Avui l’objectiu de Reagrupament ha de ser el de sumar i multiplicar, no deixar mai d’agrupar i anar fent gran la bossa, seguir treballant i mai esdevenir contraproduent. Ha quedat demostrat que l’estratègia que va seguir el partit no ha funcionat, sigui per poca professionalitat, per baix finançament o per no haver arribat prou bé al poble, però ara ha de moure fitxa i decidir quin ha de ser el seu futur, al costat de qui vol anar, amb façana de partit, d’associació, de grup, coalició o plataforma.
Els projectes que no funcionen s’han d’analitzar, estudiar-los i treballar-los per arribar a objectius satisfactoris sense que morin ni quedin d’esbiaixats dels plantejaments inicials. Catalunya, per exemple, no ha aconseguit encaixar a l’estat espanyol i sembla que per fi algú mou fitxa i comença a pensar en solucions viables.
Segons un estudi d’ESADE i la Fundació Carulla, la meitat dels catalans estarien a favor de la independència. Davant la pregunta “Vol vostè un estat independent dins de la Unió Europea?”, el 45% dels catalans votarien sí, i és que l’estudi afirma que l’independentisme s’ha triplicat en l’última dècada.
Evolucionar o morir, aquesta és la frase que tant Reagrupament com Catalunya han de tenir al cap. Quasi la meitat de la societat catalana ja sap cap a on anar, ara però, falta que l’altre meitat també ho vegi.
Lluís Feliu i Roé
