Llegint el llibre de l’escriptora argentina Patrícia Gabancho, “Crònica de la independència”, és possible veure que arribar a l’Estat propi és fàcil, només depèn del poble de Catalunya i dels seus representants. Llegint el llibre és inevitable comparar la realitat política actual amb el relat periodístic, de ficció, que redacta l’escriptora. 
 

Actualment hi ha moltes conjetures sobre quan arribarà el dia en que Catalunya caminarà sola, o més ben dit, lliurement acompanyada. Molts corren a donar una data o a fer una previsió tenint en compte el deteriorament i els conflictes que els catalans pateixen en les seves relacions amb Espanya.
 

Però clar queda que la independència arribarà més aviat del que molts es pensen. Les paraules llibertat, justícia, dret i decidir ressonen cada dia al Parlament de Catalunya i són totes elles sinònims d’independència, salts reals cap a la proclamació.
 

Com bé diu Gabancho en el seu llibre, “la història la mouen les minories i la fan les majories”. Avui cal valorar molt positivament les posicions de l’actual govern que dia rere dia veu més evident l’anhel de llibertat del poble. La vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, ja ha declarat que el govern tindrà “una actitud activa” pel dret a decidir i per això té la intenció de remodelar la llei de consultes, per poder “exercir amb tota llibertat els seus preceptes”.
 

Per arribar fins a la proclamació unilateral primer s’haurà de passar per uns peatges que marcarà el govern. Començar per les consultes, seguir amb un concert econòmic que fracassarà, evidenciar males relacions amb el TC i altres institucions espanyoles, inviabilitat econòmica al formar part d’un Estat inviable que només demana... i serà aquest dur camí el que obrirà els ulls dels diputats per a que votin des del Parlament, “sí” a viure en un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea.


Lluís Feliu i Roé



Llu