Durant la quaresma els creients es preparen per a la Setmana Santa. Reflexionen individualment per tal de preparar-se per la celebració de la Pasqua, que des del punt de vista de la fe, és la festa més important del cristianisme on es recorden els últims dies de la vida de Jesús.
 

Després de setmanes d’abstinència i sacrifici apareix la bonica figura de la mona de Pasqua, el dolç i tradicional esponjós que amb xocolata, ou dur i o llonganissa seca simbolitza el final de la quaresma. A Catalunya és tradició que l’avi o el padrí regali una mona als seus néts o fillol però l’incompresa i bonica Catalunya, avui no té padrí, l’avi és mort i la mona o se la fa ell o el sacrifici podrà amb ella.
 

 L’estat ha ofegat Catalunya de forma progressiva i ara, quan la vaca ja no treu llet, és moment de plantejar-se l’emancipació abans no vulguin xuclar la sang.
 

Mentre milers de catalans clamen  contra el conseller de Salut Boi Ruiz, per les retallades que està duent a terme en l’àmbit de la sanitat pública, l’Estat espanyol segueix devent “62 milions d’euros de malalts que vénen a tractar-se a Catalunya”. La Generalitat està fent mans i mànigues per mantenir el sistema sanitari català, per un costat s’ha posat el personal mèdic del país en contra i per l’altre el govern central segueix devent 1.400 milions, i encara té la poca decència de demanar més estalvi i amenaçar amb possibles “actuacions”.
 

Espanya, ja podeu “anar a fer la mona”. A Catalunya no li calen padrins per adonar-se del seu potencial, només li calen bons gestors i una mica més de justícia, catalana per suposat. 


Lluís Feliu i Roé