Catalunya no té diners per fer front a les despeses del país. Si s’administrés ella mateixa els seus recursos un altre gall li cantaria, però mentre la gent persisteix, obcecada, en encaixar en una relació inviable i antinatura, cal seguir buscant fórmules per allargar l’agonia d’aquesta crònica i deteriorant malaltia, que és formar part d’Espanya.
El portaveu del govern, Francesc Homs, ha insistit en la necessitat de fer un front comú per defensar els interessos de Catalunya i reclamar a Madrid el fons de competitivitat. Homs ha criticat que el PSC sempre “xerra molt i després no compleix”, fent referència a que sempre que es proposa fer un front comú català per anar a Madrid el PSC s’hi fa enrere.
El PSC s’ha enquistat en el federalisme i no vol entendre la mala relació entre Catalunya i Espanya. Hi ha partits que s’han escudat rere el federalisme per por a l’ambició i el treball que suposaria construir un estat independent. Els socialistes catalans ja fa molt temps que no donen la cara quan toca, i un dels errors però, no ha estat defensar un possible federalisme sinó no fer res per esdevenir-hi realitat.
El PSC va votar a favor d’uns pressupostos que no incloïen la partida per pagar a Catalunya el fons de competitivitat i ara li toca reconèixer els seus errors i treballar pel bé de tots els catalans. Anar tots units a Madrid i fer que els 47 diputats catalans aviat forcin un finançament just. Quan tots aquests esforços hagin fracassat caldrà treballar per assolir l’estat propi, amb el convenciment d’una àmplia majoria i amb la il·lusió de tots els catalans.
