Catalunya i Escòcia, el futbol i bàsquet, Anglaterra i Espanya, el capitalisme i el comunisme... tot és comparable i tot pot tenir relació. Alguns diuen que no es poden comparar les "peres amb les pomes" però s'equivoquen, totes dues són fruites i per textura, color o gust sempre podran ser comparades.
 

Igual passa amb Catalunya i Escòcia, o amb Espanya i Anglaterra. Les primeres són dues nacions de diferent llengua, cultura i tradició però comparteixen una mateixa lluita, són nacions sense Estat que democràticament treballen per aconseguir un lloc al món. Perseverants i sempre dialogants han anat negociant amb els diferents governs d'uns Estats dominants que poques vegades han sabut entendre i atendre a les seves necessitats.

Les passades eleccions escoceses les ha guanyat Alex Saldmon, del SNP, amb un programa electoral que ha girat al voltant del futur referèndum d’independència. Escòcia per tant, ha començat a caminar cap a un futur que lliurement podrà decidir el seu poble. Amb el suport de l’oposició i amb la declaració explícita d’un govern britànic que reconeix no estar d’acord amb el referèndum però afegeix que no el prohibirà. Escòcia té la porta oberta per marxar lliurement d’un Estat amb qui no se sent agust, això és ser lliure, això és democràcia.

La comparació és inevitable. Anglaterra, un país civilitzat, democràtic i profundament coherent amb el que predica, respecta el dret a decidir d’un poble amb qui comparteix uns lligams irrenunciables. Espanya però, sempre improvisada i maldestre nega la veu i la justícia econòmica d’una nació que històricament ha viscut reprimida.

Mentre Espanya segueix evidenciant el mal funcionament del seu barroer sistema democràtic la premsa internacional compara el líder del SNP amb l’ex president Pujol, i el govern de Catalunya assegura que mira amb “molt d’interès” el referèndum d’Escòcia. Tot es pot comparar, i més quan Catalunya és un David jove i emprenedor, i Espanya un Goliat malalt, desgarbat i rancorós.

Llu Lluís Feliu i Roé