El món sindical no vol premiar el sacrifici ni vol escoltar cap proposta d’austeritat. El món sindical té molt clar per quin objectiu surt al carrer. Per demanar més, més diners, i exigir menys, menys treball. La crisi i el sacrifici van lligats igual que l’esforç es relaciona amb l’èxit. L’actual món sindical ja no té futur, viu el present i en ell morirà.
Després de les manifestacions del passat cap de setmana contra les retallades proposades pel govern, els sindicats han deixat clares les seves postures polítiques, populistes i sempre oportunistes. Milers de ciutadans s’han manifestat arreu del Principat en contra d’uns ajustos que simplement s’han plantejat per mantenir l’estat del benestar. Retallant bé tothom hi guanya.
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha demanat que els sindicats actuïn amb “responsabilitat” i no es radicalitzin. Mas té molt clar que les retallades són la millor fórmula per plantar cara a la crisi i ha dit que és “el millor que podem fer per mantenir” l’estat del benestar, el govern “mantindrà el rumb perquè entenem que estem fent el millor servei al país”.
A curt i mitjà termini el president Artur Mas té raó, cal que Catalunya s’estrenyi el cinturó i reformuli el seu dia a dia, però si el govern vol mirar més enllà, vol treballar per un futur viable, cal que deixi clar als sindicats i a tots els ciutadans que les seves queixes són del tot insuficients i ridícules. El principal problema econòmic dels catalans és formar part d’Espanya. L’espoli fiscal que Espanya practica a Catalunya, segons edicions internacionals com el New York Times, equival al 10% del PIB català.
