La història recent del catalanisme està protagonitzada per la divisió partidista. Molts catalanistes han treballat pels seus partits i han deixat Catalunya en un segon pla mentre l’electorat assenyalava a uns i donava el seu vot a uns altres.
 

Si a tots els partits catalans hi ha catalanistes que volen una Catalunya millor, perquè no treballar plegats posant els catalans i Catalunya en primer terme? La unió dels catalanistes de CDC, PSC, UDC, ERC, ICV, CUP, Solidaritat, Reagrupament i altres partits minoritaris serien més que suficients per a que Catalunya pogués decidir lliurement quin i com ha de ser el seu destí.

El catalanisme transversal ha de ser la nova alternativa per a defensar els interessos de tots els habitants de Catalunya. Ha de ser l’eina social que exigeixi el que es nostre i demostri que el camí a la llibertat no té tants perills com ens han volgut fer creure.
 

A la Seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya s’ha presentat un llibre redactat per doctors en economia i professors de la Universitat Pompeu Fabra on, amb una visió estrictament econòmica, s’ha demostrat que la independència econòmicament és viable. Responent a l’amenaça habitual dels espanyolistes, els autors ha confirmat que un hipotètic boicot espanyol als productes i empreses catalanes no seria cap sotragada per l’economia catalana ja que l’actual dèficit fiscal de Catalunya és molt superior a les pèrdues que podria suposar el boicot.

Als anys trenta Cambó ja va escriure sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent, no deixem ara que l’evidència esdevingui muda i Catalunya s’ensorri per culpa d’un catalanisme dividit que no ha sabut liderar el país.

Llu Lluís Feliu i Roé

Segueix-me al twitter