- Publicitat -
No puc dir res que el lector no sàpiga, la situació és crítica i tots caminem pel carrer com si res. Catalunya té un 3,75% de dèficit, els petits comerciants tanquen els comerços massivament i els treballadors van perdent la feina.
El teixit social dels carrers, creat, en part, pels petits comerciants està canviant. I és que sense comerços al carrer, sense diners per gastar, sense feina… on anar sinó és casa? Aquest no és un mal català, és un mal que pateixen la majoria d’estats europeus.
Però el mal de tots no pot ser consol ni pels tontos. I menys quan el dèficit català és exagerat en comparació a la resta de l’estat. L’espoli fiscal, el deute dels 759 milions d’infraestructures per part de l’Estat i altres deutes pendents, impossibiliten que cap ciutadà català se senti agust amb Espanya, i més sabent que mentre Catalunya té un dèficit de 3,75% del PIB, a Madrid tan sols tenen l’1,13%.
El ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, ja ha dit que s’hauran de revisar els objectius del dèficit del conjunt de l’estat. Creu Montoro que s’hauran de revisar des del “realisme” , però que de moment la xifra d’avui, 8,51% del PIB al conjunt de l’estat espanyol, serà la dada que el govern de Mariano Rajoy enviarà a la Comissió Europea.
Ser part d’Espanya ens surt massa car. Estem passant de ser un motor a ser un reducte marginal ofegat per l’atur, que a més de no poder aixecar Espanya, contribuïm a ofegar-la, exigim drets nacionals i evidenciem constantment la diferència amb l’Espanya que ens han volgut imposar.
Sense Espanya potser no sortirem de la crisi però si ens enfonsem no serà per ser trepitjats. La vaca ja no té llet i per sort, ara que no poden amamantar-se, cada dia hi ha més espanyols que ens volen fora.
Segueix-me a @llfeliu de Twitter o al meu bloc personal: www.lluisfeliu.com
Publicitat
