En primer lloc, situa la independència de Catalunya al centre del debat polític – malgrat els esforços de molts mitjans de comunicació que prefereixen ignorar-ho- de forma que els partits polítics es veuen forçats a posicionar-se sobre la qüestió tan a nivell nacional com, sobretot, a cada localitat on es presenta una moció de suport a un referèndum. El cas més evident -i per alguns potser encara sorprenent- és ICV, que s’ha alineat amb el PSC i el PP en contra de la celebració de referèndums en localitats com Sitges. Amb tot, el que caldria aconseguir és mantenir viu aquest debat fins les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya per intentar que sigui l’eix principal de la campanya.
En segon lloc, els referèndums organitzats des de la societat i sense el suport ni la col·laboració de les institucions forcen la cooperació entre tothom que estigui a favor d’aconseguir un estat propi, des dels partits polítics (principalment ERC, CDC, Reagrupament, CUP, etc) fins a entitats, associacions i plataformes de tot tipus. I com que cada referèndum ha de ser un èxit almenys en termes de participació (si no fos així estaríem donant artilleria als que volen fer creure que la independència no interessa), cadascun d’ells necessita un enorme treball en equip, implicació, coordinació i responsabilitat de totes les parts, coses que en els últims anys no hem cultivat precisament gaire. De fet, el cert és que tot i que el número d’independentistes sembla que ha anat augmentant, si hem destacat en alguna cosa, és en una gran habilitat per mantenir-nos separats, descoordinats i fins i tot barallats.
Ara cada nou referèndum representa un repte i una amenaça (cada referèndum amb poca participació serà utilitzat en contra nostre) però també una gran oportunitat per tornar a unir tots els independentistes al voltant d’un mateix objectiu, oblidant diferències, enveges i malentesos que històricament ens han fet més dèbils. Cal que practiquem aquesta gimnàstica independentista i ens acostumem a treballar junts, a col·laborar i a fer-nos forts, perquè això és justament el que caldrà el dia que celebrem el referèndum oficial i vinculant per la nostra independència. És hora, doncs, de ser generosos i d’entendre quines són les prioritats, perquè podria molt ben ser que estiguéssim en un moment històric que pot marcar decisivament el nostre futur.
(Article original en anglès a www.cataloniablog.com)
