El futur està escrit. Són les enquestes que ens acompanyen cada dia de bon matí mentre esmorzem i llegim el diari o mentre escoltem els tertulians de les ràdios i les televisions profetitzar sobre el nostre avenir. Tots els successos d’aquests últims temps, apocalíptics des de qualsevol punt de vista, apunten a un cataclisme polític de dimensions còsmiques. Res tornarà a ser igual un cop les diferents eleccions -fins i tot les del Barça!- hagin canviat la faç del planeta. Sarkozy, per exemple, desapareixerà del mapa i anirà, com un Napoleó qualsevol, a l’exili i Obama, segons apunten els experts en estadística, serà d’aquí quadre dies un cadàver polític que aspirarà algun dia a l’Oscar al millor documental.
I què passarà a casa nostra? Sense necessitat de consultar les quartetes de Nostradamus ja sabem que Artur Mas serà el proper president de la Generalitat i que Mariano Rajoy ho serà del govern espanyol. També sabem a ciència certa que les seves victòries arribaran sense majoria absoluta. De fet, no sé ni perquè ens convoquen per anar a votar. Que es reparteixin els escons i tota aquesta feina que ens estalviarem.
També alleugera saber, malgrat alguns rumors difosos en la xarxa per Losties amb poca feina i per la pròpia Pilar Rahola, que el Sincrotró Alba no necessàriament ha de provocar un forat negre en la dimensió espai-temps que xucli Joan Saura, Joan Boada i cadascun dels membres d’Iniciativa per Catalunya que pul·lulen pel nostre territori.
Arribats a aquest punt i sense necessitat d’aplicar cap fórmula matemàtica complexa podem avançar sense gaires possibilitats d’error que els senyors de CiU al govern català i els senyors del PP al govern de Madrid necessitaran un aliat perquè la seva arribada al tron no sigui virtual sinó real. És llavors quan s’aplica el protocol anomenat Majestic -no confondre, o sí, amb el comitè creat per Harry Truman els anys 40 als EUA per investigar el fenomen OVNI- i es resol la X del problema.
