Reconec que l’altre dia vaig quedar encisat, com si estigués en una sessió d’hipnosi, pel reportatge que TV3 ens va oferir sobre José María Aznar en l’espai Sense ficció. No és que ara vulgui recordar tots els cataclismes que va provocar aquest senyor des de la presidència del govern espanyol. Simplement em fascina la seva autoproclamació messiànica com un dels presumptes homes més influents del món a través de la FAES, una fundació que presideix i que, valguem Déu, ajudem a finançar entre tots.
L’endemà mateix de la teràpia de xoc televisiva vaig començar a repassar convulsivament a la xarxa què se’n diu a tot arreu de la famosa Fundación para el análisis y los estudios sociales. Vaig anar a petar a un pàgina de l’ABC en què un únic detall em va explicar moltes més coses que mil conferències. En el despatx del senyor Aznar hi destaca una gran foto emmarcada de la toma del Perejil. Aquella, com recordareu, grandiosa batalla contra les hordes morisques.
Teòricament la FAES és un laboratori d’idees (Think Tank, en diuen ara) però paradoxalment no genera cap discurs alternatiu a cap cosa carca ja coneguda. Simplement es dedica a combatre dia rere dia totes les idees que no agraden a Aznar. Tenen 40 ideòlegs, sis milions de pressupost, unes oficines gegantines, col·laboradors que han estat premis Nobel, acords amb grans universitats i tot això per què? Per dir-nos que Europa és i ha de ser catòlica, que s’ha de retornar a l’esperit de la Transició, que els mercats financers són bons per naturalesa, que els treballadors hem de cobrar menys, que hem de ser més fàcilment acomiadats, que Evo Morales és (molt) dolent, que a Catalunya el castellà està perseguit, que Zapatero és com Fidel Castro, que la família Bush és encantadora i que les armes de destrucció massiva campen encara lliures per l’Iraq.
Ells es vanten de ser una de les 50 fundacions més influents del món occidental. La realitat, tanmateix, ens diu que ni tan sols el PP de Mariano Rajoy se’ls escolta perquè el seu discurs emana una flaire tan rància que atemoreix, fins i tot, l’ala més conservadora del partit republicà dels EUA.
