El marquès de Samaranch

Dijous, 29.4.2010. 05:00 h

El marquès de Samaranch

franquisme, funeral, juan antonio samaranch

( 2 vots )

carregant

Comparteix

URL curta

Etiquetes

franquisme, funeral, juan antonio samaranch

Aquells que ens expliquen que la Catalunya oficial n’amaga una altra de real (l’espanyolista, perquè ens entenguem) s’han quedat muts quan totes les patums polítiques, econòmiques i civils del país s’han agenollat per venerar la figura de Juan Antonio Samaranch. D’estat, allò que se’n diu estat, ja sabem que no en tenim, però de funerals d’estat es veu que sí. Les veus que aquests dies han clamat en el desert per descriure qui era exactament aquest home han estat bandejades com si fossin una anomalia incorregible. Les crítiques al llegat de Samaranch són, simplement, fantasies esotèriques de quatre arreplegats que ni tan sols van acabar l’EGB, que dèiem abans.

Des de la Pèrfida Albión també s’ha recordat la llarga llista de “gestes” de Samaranch. Ja sabem, però, que tot el que allà s’escriu no compta perquè el món anglosaxó està corromput i viciat des que Enric VIII va trencar amb l’església catòlica.

Hi ha moltes “mentides oficials” sobre Samaranch que es volen esborrar perquè quan la història, un tribunal encara més parsimoniós que el Constitucional, el jutgi sigui compassiva. S’està fent una neteja a fons, que va des del seu passat falangista i filonazi fins a la corrupció al Comitè Olímpic Internacional (COI) durant tot el seu mandat (1980-2001).

Es pretén introduir un virus informàtics, ni que sigui figurat, en tots els discos durs del món que eliminin qualsevol referència al Movimiento, a les Corts Franquistes, a la Diputació, a la Delegación Nacional de Deportes, a l’escàndol de Salt Lake City, a la compra de vots al COI, als boicots olímpics, al mercantilisme, a les relacions amb sàtrapes i dictadors de totes les nacions i condicions, etc.

Al pas que anem allò que estudiaran els nostres néts sobre Samaranch és que fou el pare de la democràcia a Espanya, que va acabar amb la Guerra Freda i l’apartheid a Sud-àfrica, que va modernitzar la Xina, que va fer personalment el primer control de dopatge de la història, que va jugar amb l’autèntic Dream Team i que va convertir Barcelona en la capital del Sistema Solar.

Els suecs ja fa temps que li van veure el llautó. Durant uns anys va tenir la modesta pretensió de guanyar el premi Nobel de la pau (sic). Fins i tot va contractar un prestigiós bufet d’advocats de Nova York perquè li fes una campanya d’imatge que transformés l’antic falangista en un estadista de gran magnificència. Va fracassar. Els seus hereus, tanmateix, persisteixen en il·luminar-lo.

Descansi en pau.

1313 lectures

3 comentaris

Imprimir

Enviar article

COMENTARIS fletxa taronja

Francesc.Dos fletxa

Rubí

30 d'abril de 2010, 00.01 h

Encara estic avergonyit. Pero encara estic molt mes emprenyat i em sento umiliat. La profanació del Palau per retre honors a un franquista que mai sen va panedir. Sento vergonya i estic molt emprenyat. No em sento
representat per cap dels polítics botiflers i apoltronats que tenim a la Generalitat. Ja tinc una certa edat. No em tornaràn a enganyar. Aquests que hi ha ara segur que no, perque no en penso votar a cap. N'estic fart de falses
promeses. Cal un partit o dos o tres o molts que parlin... Llegir més

Valora aquest comentari:

Respondre comentari replica

Comentari inadequat abus

Vicent fletxa

Barcelona

29 d'abril de 2010, 13.18 h

Un video molt curiós sobre l'altra cara de la Barcelona 92.
http://www.youtube.com/watch?v=PM0bdNy1xxE

Valora aquest comentari:

Respondre comentari replica

Comentari inadequat abus

Jordi (SC)

29 d'abril de 2010, 11.06 h

Felicitats per l'article. Pots tenir molta raó. D'aquest individu, el marquès aquest, massa temps ha trigat en desaparèixer. Ben mort sia !!!.

Valora aquest comentari:

Respondre comentari replica

Comentari inadequat abus

5 !10 !20 !tots

COMENTA

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

Nom

Adreça electrònica (no es visualitzarà)

Població

Comentari

Notificació via adreça electrónica si hi ha comentaris nous

DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU

	Rival Petit Una competició que és cosa de dos (I)
	Xavier Ginesta 'La copa de los españoles'
	beatlescat PAUL McCARTNEY REEDITA EL DISC 'RAM'
	Joan Tardà Amb Esquerra independència fiscal, sense Esquerra pacte fiscal
	Daniel Torras i Segura Un pacte fiscal de consens

Lluís Simon