El govern, “el duet de l’alegria” i els altres companys de viatge.

Ah! Pares de la pàtria, no sentiu rialles i brindar amb copes de cava que arriben des de més enllà de Catalunya? Vergonya!! Fa uns mesos vaig escriure un article amb el títol: “Haurien de caure moltes cares de vergonya”. Avui escric, haurien de caure totes les vostres cares de vergonya, ja que no sou dignes de representar al poble que us va elegir.
Quina manera més barroera, maldestre i matussera de demostrar com es fa una feina mal feta, tirant per terra molts somnis i esperances de molts catalans. Sou com nens petits que quan s'ha d'aclarir alguna cosa, s'acusen mútuament d'haver sigut el culpable. No sou capaços de posar-vos d'acord, i anant per lliure trenqueu la unitat, que sempre és culpa de l'altre i de la qual us ompliu la boca, però que en moments importants de la nostra història mai ha existit ni existeix entre vosaltres.
 
El dimarts a la roda de premsa a la Generalitat, surt el President i ens fa saber que fins al dilluns el matí hi havia unitat en tots els partits partidaris del dret a decidir, però que a la tarda es va esquerdar aquesta “unitat”, per culpa de no d'haver-hi consens amb ERC, INC-V i la CUP, amb la manera com el govern pensa fer una altra versió de la consulta, diferent de la pactada.
A mi també m'hauria agradat, com deien ERC i la CUP, desobeir el govern central i al TC, i participar en la consulta segons el decret que va signar el nostre President fa deu dies i tal com estava planificada. Però si ens ho prohibeixen des de Madrid i no es pot fer, em conformo i prefereixo votar amb un altre format diferent. Val més això que res. No sóc home de fer cues, però si per votar SI/SI haig de fer dues hores de cua, les faré.
 
Referent a les eleccions plebiscitàries, el Sr. Mas ho ha deixat més clar de què havia dit fins ara. Si no hi ha llista conjunta o un programa unitari, ¿quin sentit tenen? Doncs ho tenim clar!, ¿si no sou capaços de posar-vos d'acord per anar a votar en un succedani de consulta, com sereu capaços per organitzar unes eleccions plebiscitàries, que són molt més complexes? Adéu eleccions plebiscitàries! Una altra dringadissa de copes de cava, que sentireu de més enllà.
 
El mateix dia a la tarda, en una roda de premsa pesada i reiterativa, el Sr. Junqueras dóna la culpa d'aquesta esquerda del consens a Convergència, o sigui al govern. El que deia abans, sou com nens petits! Deixeu de culpabilitzar als altres i lluiteu junts pel país!
Admirador com sóc del Sr. Junqueras i al qual sempre he defensat en aquest procés, i que he tornat a votar ERC gràcies a ell, he trobat un secretari general d'ERC que no sabia per on sortir-se'n. Ha estat tota la roda de premsa dubtant i responent el mateix a totes les preguntes, demanant al nostre president que torni enrere per fer la consulta tal com estava pensada abans (cosa que sap no farà el President) i que ERC, ajudarà, ajudarà i ajudarà….al govern en tot el necessari.
Almenys l’Oriol Junqueras s’ofereix, malgrat estar-hi en desacord, a ajudar que aquesta nova consulta arribi a bon port. No com altres, que a la primera ho deixen córrer.
 
Parlant de les eleccions plebiscitàries, ha repetit diverses vegades i fent-se un garbuix amb què, amb el qui, i com, sense aclarir les preguntes que feien els periodistes. Una roda de premsa deplorable que valdria més no haver-la fet. Almenys la del Sr. Mas al matí, estiguéssim d'acord o no, entenguérem molt bé tot el que va respondre, malgrat alguns secrets que va guardar-se sobre la consulta.
 
Així doncs no sabem de qui és la culpa d'aquesta esquerda de la qual parla el President. Crec, que la cara de vergonya els hi ha de caure a tots els reunits aquests últims dies, al Palau de la Generalitat, al Palau Robert i al Palau de Pedralbes.
Si hem vist la poca entesa i la probable esquerda entre CiU i ERC, ¿que hem de pensar de INC-V, dirigida pel “duet de l'alegria” com es pot veure a la foto que acompanya aquest article, sempre dient bajanades i ara baixant del tren sobiranista? L’Herrera vol ser conseqüent amb la fòbia que té a tot el que fa olor de Convergència o diu el president Mas.
Això sí, el set-ciències de l'Herrera també és contradictori amb què diu i el que fa. “El nostre compromís és a favor de la sobirania. De tota la sobirania. I entre aquestes estarà la demanda de l’exercici del dret a decidir” Després de dir aquesta bonica frase, es despenja del consens i diu que ja s'ho faran!
 
Diuen Iniciativa-Verds que es retiren d’aquesta consulta, perquè no té plenes garanties democràtiques. Malgrat que aquesta excusa és difícil de creure, fa unes setmanes no van tenir problema de votar al “multi referèndum”, organitzat aprofitant les eleccions europees. Aquest “multi referèndum” de garanties democràtiques no en tenia cap, i si el comparem amb la consulta que farem el dia 9-N, se sembla com un ou a una castanya.
Que diguin d’una vegada que mai han volgut arribar a votar, ni aquesta consulta ni la signada pel president Mas.
La hipocresia de l'Herrera i el seu partit és tan clara, que no els voldria pas com a companys de viatge. Van de bones persones i predicant una moral més falsa que “un duro sevillano”.
M'agradaria saber, si el “duet de l'alegria”, amb aquesta cara de mala llet que sempre posen, han trobat en la seva vida política, alguna cosa ben feta per part de Convergència o altres partits. ¿Potser el temps dels dos tripartits estava tot perfecte? 
Aquest Herrera no li pot caure la cara de vergonya, ja que de tantes vegades que li ha caigut no sap on té la vergonya.
 
I del partit, on el seu màxim representant va ensenyant el número que fa servir de sandàlies, que voleu que us digui. Al seu dia també va dir, parlant d'aconseguir la independència, “que si no ho fem entre tots i ben units, no ho aconseguirem”. El senyor David Fernández si diu això i aquesta unitat que predica després se la passa per l'arc de triomf, i ara que estem en els moments importants del procés, ja declara que “mai per mai” anirà en una llista d'unes eleccions plebiscitàries on hi hagi CiU, ja em direu on està aquesta unitat de què tant parla i que nosaltres desitjaríem que existís.
 
Els altres que caldria més que anessin sols i deixessin d’emprenyar són la gent d’Unió, que també en una roda de premsa (haurem de proclamar el 14 d’octubre, dia mundial de les rodes de premsa) el Sr. Espadaler es despenja dient que Unió: “no contempla de cap de les maneres una DUI”, i que no vol saber res de la proposta del Sr. Mas quan ha parlat d’anar al final del procés a unes eleccions plebiscitàries. Afegint el conseller Espadaler: “no és el nostre desig compartir llista amb la CUP” (És clar que la CUP diu el mateix però a la inversa).
Pregunto al Sr. Espadaler i als seus companys de partit, amb el “botifler major” Duran Lleida al davant, ¿quina raó teniu per mantenir la coalició amb Convergència, si no esteu d’acord amb el que diu el Sr. Mas, que és el vostre president i soci de coalició?
 
Mare meva! Tos plegats, teniu un concepte de la unitat que fa fàstic!
 
Particularment, moltes vegades no hem cedit davant discussions que no tenien gaire importància ni transcendència per la nostra vida, però altres vegades hem afluixat per a aconseguir un fi que beneficiava a tothom, sense mirar el nostre propi interès.
Això és el que aquest dilluns vau fer, “pares de la pàtria”, mirar el vostre propi interès de partit i no mirar el del conjunt de Catalunya.
Tota aquesta falta d'entesa i unitat que no sabeu administrar pel bé de Catalunya, us ho retraiem nosaltres actualment, però els futurs catalans que aniran passant per la història d'aquest país, us maleiran i menysprearan pel que haguéssiu pogut fer i no féreu pel vostre egoisme de sempre.