Opinió amb independència. Dimarts, 17 d'octubre de 2017 10:00 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Jaume Meneses


Dissabte, 15.11.2014. 20:31 h

REFLEXIONS I PREGUNTES DESPRÉS DEL 9-N

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 10 vots )
valorar_carregant carregant

Reflexions i preguntes sense resposta
Reflexions i preguntes sense resposta

Comparteix







Etiquetes
PRIMERA REFLEXIÓ:

Després del referèndum d’Escòcia, vaig escriure en aquest diari un article titulat: “Avis de Catalunya, no feu com els avis d’Escòcia. Fora les pors!”, on segons el meu criteri, a les eleccions escoceses havia guanyat el “no”per la por de la gent gran, sempre en contra dels canvis i també pensant en la por de no cobrar les seves pensions.

Recomanava als avis catalans, en aquest article, que no tinguessin la mateixa por que els avis escocesos. Veig que molts avis, sense probablement haver llegit l’article, van actuar pensant en els seus fills i néts, i també en l’esdevenir de Catalunya. Ho demostrà la quantitat de gent gran que hi havia a la cua del meu col·legi electoral i a altres cues que vaig veure passejant per Barcelona, com també a les fotos penjades a Twitter i imatges vistes a la televisió; amb el percentatge del SI/Sí que va sortir se suposa que molts d’aquests vots eren de gent gran. Gent gran i de totes les edats fins a arribar a la gent jove, que votaven amb cara d’alegria com mai havia vist en altres eleccions (generals, autonòmiques o municipals). Jo mateix que no sóc, home de fer cues, vaig fer-ne una bona estona com tothom i en votar vaig sentir, un no sé què, mai experimentat.

PREGUNTA:
¿Perquè davant de tota aquesta moguda plena d’alegria, de la gent fent fotos i penjant-les a Twitter, amb una quantitat respectable de gent voluntària col·laborant i ajudant a la multitud de votants, el govern central no sap apreciar i valorar tot això, ans el contrari, reacciona com sempre insultant i menyspreant a quasi dos milions i escaig de ciutadans catalans, a més de buscar querelles per tot arreu?


SEGONA REFLEXIÓ:

Quin paper més galdós ha fet el PP que s’han vist desbordats, fent sortir a corre-cuita el ministre de justícia (amb cinta adhesiva al micròfon inclosa), dient el que tots ja sabíem que diria, que la consulta era il·legal i havia sigut un fracàs. Un PP que no saben reconèixer els èxits dels altres i per venjança busquen a tota hora, jutges per a posar querelles contra tothom que no pensi com ells, però en aquest cas, contra el President Mas i el seu govern.

PREGUNTA:
¿Perquè no reconeixen un èxit la mobilització de tota aquesta gent que vam desplaçar-nos als col·legis electorals per omplir les urnes d’aquesta consulta, encara que després afirmessin que no estaven d’acord amb la manera que va ser organitzada, i reconeixent que si no va fer-se d’una manera legal i d’acord amb el govern central, és per culpa d’aquests mateixos que ara blasmen i ridiculitzen aquesta consulta que ells van prohibir?


TERCERA REFLEXIÓ:

El PP actuant hipòcritament fan seu el refrany: “Cara d’ovella i urpes de llop”, ja que quan convé, amb cara d’ovella ens fa la pilota dient el molt que estima Catalunya i els catalans, però quan nosaltres demanem o no complim el que ells manen, saben treure les urpes de llop prohibint, amenaçant i posant querelles a tort i a dret.
És ridícul que entre les diverses acusacions dirigides cap al govern català, destaquin la malversació de diners públics empleats per l’organització de la consulta del 9-N.

PREGUNTA:
¿Com poden parlar de malversació de diners quan ells són mestres en aquest delicte fent servir els nostres diners, amb aeroports on no arriben avions, amb trens d’alta velocitat innecessaris, amb autovies on passen quatre gats, amb indemnitzacions a gent causants de terratrèmols amb la construcció de la plataforma Castor, i que haurien de ser ells els perjudicats i no nosaltres que haurem de pagar durant trenta anys, tot aquest bunyol? Al costat de tots aquests malbarataments, les despeses que ha costat organitzar la consulta són per a riure, o com es diu familiarment, és “la xocolata del lloro”


QUARTA REFLEXIÓ:

El PSOE amb Rubalcaba semblava una ànima en pena, però amb “el niño bonito” actual segueix fent pena i no sap que vol ni on viu. En pocs dies ha pronunciat dues collonades, una més fatxenda que l’altra.
Primera, que el problema català s’arranjarà el novembre del 2015, perquè ell serà el president de govern espanyol (Què no tens àvia?). La segona va lligada amb la primera, ja que insta a Rajoy que reformi la Constitució urgentment per a lligar l’encaix amb Catalunya.
Si aquest presumit ens ho ha de solucionar, val més que en aquesta data ja siguem independents, en cas contrari encara seguirem sotmesos com sempre.


PREGUNTA:
¿Perquè pensa el secretari general del PSOE que canviant la Constitució se solucionaria el problema de Catalunya? Aquest “niño bonito” i aprofitat del Sánchez, es pensa que ens mamem el dit i no coneixem de quin peu calça el PSOE.
No ha entès res, com els quatre gats que resten del PSC, insistint en un estat federal quan saben que el temps del federalisme ja ha passat, si és que alguna vegada ha existit en aquest país, ja que només hagut intents que sempre han sigut avortats.


CINQUENA REFLEXIÓ:

El nou partit Podemos també està pixant fora de test. A part que en diuen una de freda i una de calenta, ja que el de la “cueta” va començar dient que estava a favor del dret a decidir i últimament diu no estar d’acord amb la independència de Catalunya, volen presentar com a possible candidata a la presidència de la Generalitat en les pròximes eleccions catalanes, on volen presentar-s’hi per primera vegada, a Gemma Galdón.

Han de ser curts d’enteniment aquesta gent de Podemos, proposant una dona que no té res a envejar a la Rosa Díez, anant dia sí dia també per les tertúlies de les ràdios i les televisions, malparlant contra Catalunya i declarant-se contínuament contra la independència de Catalunya. Aquesta mena de dona volen com a presidenta. Mare meva! Quina visió de futur.

PREGUNTA:
¿Quina mena de partit és Podemos, que fins i tot l’ultra Ricardo Saenz de Ynestrillas en diu lloances? Declara que està d’acord amb el demagog Pablo Iglesias, per què el seu discurs recorda molt el que deia José Antonio Primo de Rivera. Òndia! I aquest de “la cueta” vol guanyar les eleccions generals de l’estat? Avui mateix ha assegurat que serà el proper president d’Espanya. Ja són dos que no tenen àvia, el de “la cueta” i “el niño bonito”.


¿Quina mena de gent hi ha a Podemos, que el seu portaveu a Barcelona, el català Marc Bertomeu, va dir que no estava d’acord amb el 9-N que s’havia organitzat, però que el seu partit està “a favor del dret a decidir sobre qualsevol cosa”, menys sobre la independència de Catalunya?
També lamenta que sense un canvi del govern espanyol “no serà possible replantejar la relació amb Espanya”. Uns altres aquests de Podemos que no han entès res, ja que diuen el mateix que deia el PSOE de Rubalcaba, i el mateix que diu “el niño bonito” del Sánchez: crear un estat federal però negant el referèndum a Catalunya.


Aquests de Podemos estan ben sonats i no tenen ni idea de què volem els catalans. De “botiflers” ja n'hem tingut prou, a través de tota la nostra història. ¿Perquè encara avui hauríem d’acceptar la “bocamolla” de la Galdón i el “botifler” del Bertomeu, per a engruixir la llista dels enemics de Catalunya?

SISENA REFLEXIÓ:

Ens amenacen que si arribem a ser independents, no formarem part de la Unió Europea. A banda que veig difícil que això passi, dubto si estaríem millor a dins o a fora. Per què a la Unió Europea, si no són qüestions de diners, els importa un rave tots els altres problemes que puguin tenir els estats membres. La Comissió Europea i el Parlament Europeu mai donen suport al procés català i només saben dir, que és un problema intern de l’estat espanyol, però quan es tracta d’assumptes econòmics i hi ha euros pel mig, vés tu!, si envien a corre-cuita, gent preparada i entesa per a controlar i manar que hem de fer això i allò.
Amb un afegitó: va costar Déu i ajuda fa anys, acceptar Espanya dins de la Unió Europea perquè no era un estat prou democràtic.

PREGUNTA:
Ara jo pregunto. ¿Actualment és Espanya prou democràtica, no deixant votar a una part dels seus ciutadans per a decidir el seu futur? ¿Permetent grups ultres prop del nazisme i tolerant que es manifestin, com han anunciat que ho faran La Falange el dia 22 d’aquest mes, té la vergonya el govern central de parlar de democràcia? ¿Perquè no reconeix la Unió Europea que Espanya té un problema amb la democràcia? ¿Perquè la Comissió Europea i el Parlament Europeu no pren posició pel procés català, ja que quan el govern de Madrid fa servir la Constitució i els Tribunals contra la democràcia i el dret d’expressió, la resta d’Europa té un problema? De tot això no diuen res, ja que són problemes menors on no hi ha diners pel mig.


SETENA REFLEXIÓ:

L’última reflexió ha de ser pel que passa a casa nostra a propòsit del 9-N. Tots plegats hem “dit amb la boca plena” o sigui clarament i en veu alta, que la societat civil hem encoratjat al govern i al parlament català, a tirar endavant el procés  per aconseguir la independència.
Els fets són contundents:
2012. Multitudinària manifestació (11 de setembre)
2013. Concert per la Llibertat al camp del Barça (29 de juny)
2013. Via catalana des de Portbou a Alcanar (11 de setembre)
2014. La “V” de votar i victòria, unint la Gran Via amb la Diagonal (11 de setembre)
2014. Manifestació a la Plaça Catalunya, cridant UNITAT (19 d’octubre)
2014. Consulta prohibida però duta a terme (9 de novembre)


Tos aquests fets han mogut milions de persones, s’han cridat consignes i s’ha demanat eleccions com més aviat millor. Preguntem-nos on som. Tal com van els esdeveniments, crec que estem a anys llum de la nostra independència.
Els nostres “pares de la pàtria” encara s’han de “treure's la son de les orelles”. Molt parlar d’eleccions plebiscitàries a primers de l’any 2015 i molt parlar d’UNITAT, però “el més calent és a l’aigüera”

Ara que estan de moda les metàfores, podem imaginar un cotxe on viatgen els cinc partits sobiranistes, i en arribar a una cruïlla CDC vol anar cap a la dreta, ERC vol fer-ho cap a l’esquerra, la CUP vol seguir recte i Unió i ICV volen baixar, ja que volen ajornar el viatge per a més endavant, cap al 2016.
Així senyors meus no us posareu mai d’acord i no arribareu a Ítaca, i tot haurà sigut una presa de pèl.


PREGUNTA:
¿Pares de la pàtria, perquè no deixeu de mirar-vos el melic?
¿Perquè no deixeu de mirar-vos al mirall a veure qui és més bonic?
¿Perquè no deixeu de mirar-vos de reüll a veure a qui podeu fer la punyeta?
¿Perquè sembla que estigueu fent una gimcana a veure qui és el primer?
¿Perquè mireu només pels interessos del partit i el vostre interès particular, i el País que el donin pel sac?


Si totes aquestes preguntes no tenen resposta, feu-vos’ho mirar. Per què al cap i a la fi, amb tantes declaracions, tantes reunions i tantes rodes de premsa, no sabem si tots plegats esteu practicant el que havíeu dit que s’havia acabat, fer “la puta i la ramoneta” i ens esteu entabanant. Si és així, el temps i la història us jutjarà

lectures 3468 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

Aquest blog té els comentaris desactivats per decisió de l'autor.

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.