Opinió amb independència. Dimecres, 18 de juliol de 2018 01:18 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Jaume Meneses


Diumenge, 13.5.2018. 11:54 h

ERC, QUÈ MALDEU PEL TERCER TRIPARTIT?

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant

ERC, ERC;....AI!
ERC, ERC;....AI!

Comparteix






     Moltes vegades no entenc i he criticat la CUP, per tots els impediments que sempre posen quan han de decidir alguna cosa important pel país. Però ara, tampoc entenc ERC. Fa uns dies van donar la notícia d'un Congrés Nacional i aquesta cap de setmana, Joan Tardà, ha publicat un article a El Periódico que encara em fa ballar més el cap. Per acabar d'embolicar la troca, el que diu Joan Tardà i el que volen debatre en el Congrés Nacional, no lliga gens ni mica amb les paraules que hem escoltat aquest dissabte a la sessió del Parlament, per boca de Sergi Sabrià, demanant lluitar per la República i una Constitució catalana.
I per acabar de reblar el clau, Joan Tardà, vol aliances amb els Comuns i el PSC. D'aquí la pregunta del títol del meu article.
He estat mesos sense escriure cap article en aquest diari digital, esperant, de quina manera sortiríem de l'atzucac i actual desgavell que estem vivint, però davant la decisió d'ERC i de l'article de Joan Tardà, no puc restar en silenci. La celebració del Congrés i l'article expliquen el mateix. Ens fan saber, que celebraran una Conferència Nacional el 30 de juny i l'1 de juliol, per a debatre si abandonen la unilateralitat i forçar l'Estat espanyol a dialogar pel "dret a decidir".


     A veure si en traiem l'aigua clara! ERC no era el partit més independentista? I ara han de debatre si tenim "dret a decidir" amb el govern espanyol? No volien anar per feina i anar a totes, com va dir Raul Romeva? No ens deien que estaven enllestides les principals estructures d'Estat? Tot mentida! Ara, ERC, s'abaixa els pantalons i volen començar de zero: "dialogar amb el govern espanyol" i parlar del "dret a decidir". O sigui, com diem actualment: tornar deu pantalles enrere, quan moltes vegades ens deien que parlar de certes coses passades ja no era d'actualitat doncs anàvem cinc pantalles endavant.
No hem rebut prou humiliacions, prou garrotades, prou insults i prou negatives a les nostres demandes per a dialogar, que ara ERC ens convida a "forçar un diàleg" S'han begut l'enteniment? Que potser enyoren formar un tercer tripartit amb el PSC i Catalunya en Comú-Podem (que no són gens independentistes), per poder "dialogar" amb l'Estat espanyol? Sospitant que potser Ciudadanos podria governar en un futur i que serien molt pitjor que el PP i PSOE, on veu ERC aquesta possibilitat de diàleg?

     Diuen: "No hem fet el cim. Som novament al camp base" Deuen voler imitar el mite de Sísif, fundador de la ciutat de Corint, i que en retornar als inferns per haver enganyat Zeus aquest el condemnà a complir un càstig: haurà de carregar una gran pedra fins al cim de la muntanya, però quan arriba a dalt la pedra rodola cap avall i ha de tornar a carregar-la, i així eternament.
Això passarà, si ERC s'entossudeix amb aquest plantejament que vol consultar; la pedra de la independència l'han pujat quasi fins al cim i rodolant cap avall hauran de tornar a pujar-la, i així eternament, sense aconseguir el que sempre ens han venut: el somni de la nostra independència.

     Parlen "d'eixamplar la base". Com sabrem si aquesta base es va eixamplant, si no ens deixen celebrar un referèndum com cal, per saber quants som que volem la independència? També volen "eixamplar aquesta base", sense deixar de banda el marc espanyol i l'escenari europeu, per generar les circumstàncies més favorables per forçar l'Estat espanyol a haver d'acceptar una negociació que faci possible l'accés de Catalunya a la plena independència".
Utopia irrealitzable i un raonament ben pobre. Quina manera de malbaratar els anys! Què hem estat perseguint sinó tots aquests anys, sense que aquesta negociació hagi sigut una realitat? O ara hem de tornar al "peix al cove", "l'ara no toca" i a fer "la puta i la Ramoneta", que practicaven els diferents governs de Jordi Pujol i que fou criticat tot sovint per ERC?

     Del "marc espanyol" del qual parla ERC, tots els catalans que volem la independència, sabem de quin peu calça l'actual govern espanyol, i del que pugui haver-hi en el futur la nostra experiència de molts segles ens imaginem que serà igual. Si també tenim uns jutges que dicten sentències que no són gens imparcials, tancant polítics i altra gent a la garjola per acusacions inversemblants, i a sobre tenim una monarquia imposada que va en contra de Catalunya, no sé on veu ERC "les circumstàncies més favorables" per a confiar en aquest "marc espanyol" Com sempre paper mullat que no porta enlloc.
De "l'escenari europeu", de moment, no cal esperar gaire bé res.

     En convocar aquesta Conferència Nacional, ERC, també ens alliçona que la República ha de néixer per mitjans "estrictament cívics, pacífics i democràtics" Vés tu! A totes les manifestacions de l'11 de setembre i altres que s'han convocat per diferents motius, la gent ha sigut cívica, pacífica i democràtica. Ara, ERC, ens aconsella que per aconseguir la República hem de ser CÍVICS, PACÍFICS i DEMÒCRATES.
En tot cas, ja que PP, PSOE/PSC i Ciudadanos no són cívics, pacífics, ni demòcrates, doncs quan es fiquen o organitzen una manifestació sempre hi ha o acaba amb aldarulls, és a ells que ERC ha de donar consells per arribar a una República cívica, pacífica i democràtica, encara que feina tindran per fer-los canviar.O potser diuen això perquè per ERC els cívics, pacífics i demòcrates, són els que atonyinen a la gent indefensa, els jutges que tanquen a la presó, políticssense cap acusació amb cara i ulls o la monarquia que recolza el "a por ellos".

Preguntaria a ERC: si tot ha sigut un entabanament; si ara renegueu de la unilateralitat per por d'anar a la garjola; i si ens estàveu venent "sopars de duro". Si tot això és veritat, no haver recorregut tot aquest camí i ens haguéssim estalviat les garrotades de l'1-0, les constants querelles, els empresonats i exiliats, l'article 155, la repressió i tantes desgràcies més que ens cauran damunt.
Tot per no fer cas de la història i caure sempre amb la mateixa pedra: DESUNIÓ, NOMÉS TREBALLAR PEL PROPI BENEFICI i als catalans que els donin pel sac, i també per la TARDANÇA que tot ho malmet.
VERGONYA CAVALLERS, VERGONYA!!
(Aquest últim paràgraf també va dedicat a Junts per Catalunya i la CUP)

Jaume MENESES


lectures 804 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

Aquest blog té els comentaris desactivats per decisió de l'autor.

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.