D'insults, fòbies, manies i amenaces tota la història n'està plena. Així doncs, em pregunto: perquè alguns han de demanar perdó contínuament per l'insult publicat o escampat oralment, i altres consideren que mai han de demanar perdó?
Aquesta introducció ve a tomb, pel sarau que s'ha organitzat aquests dies en tots els mitjans, perquè han sortit a la llum pública els tuïts i articles de Quim Torra. Ara era el moment de sortir del calaix de sastre, ja que abans no calia i no era temps adient perquè la majoria de gent no sabia que existien aquests tuïts ni aquests articles; però ara sí! Ara es tracta del President de la Generalitat i si no existissin, no dubteu que buscarien una altra excusa per desprestigiar.
I el Quim, vinga demanar perdó però tant se val! Ni que ho fes mil vegades. Perquè segons qui insulta o escriu paraules que no agraden a tothom, és una cosa gravíssima i d'altres quan obren la boca o escriuen als diaris, són insults justificables, i hi ha dret a condemnar al personatge en qüestió?
Els que ara neguen el pa i la sal a Quim Torra, saben la comèdia que han de representar. Es consideren purs i nets de tot insult i odi perquè ells mai insulten ni odien, ja que com persones cultes i educades que són, creuen que estan per damunt de tots els que no pensen com ells, i llençant anatema rere anatema volen impedir que la persona que no poden veure ni en pintura, pugui exercir cap càrrec i que vagi a la garjola.
Aquesta mateixa setmana hem viscut quatre reprovacions contra Quim Torra.
1 – Els indesitjables de VOX, a través del deu advocat, abans de prendre possessió de la presidència de la Generalitat, ja demanaven la detenció i empresonament de Quim Torra.
2 – José Blanco, exministre socialista, recomanava a M.Rajoy que imposés a Catalunya, un govern de Ciudadanos, amb Arrimadas de presidenta, encara que a les eleccions guanyés el sobiranisme.
3 – Malgrat haver-se disculpat, la fiscalia general de l'Estat vol querellar-se contra el president investit per delicte d'odi i xenofòbia.
4 – Avui mateix, poques hores després de prendre possessió del càrrec de President de la Generalitat, el coordinador del PP,. Martínez-Maillo, ja ha amenaçat que el ministeri de justícia analitzarà la possessió de Quim Torra, ja que no al·ludit a la Constitució, a l'Estatut ni al Rei,per si fos possible demanar al TC la seva anul·lació.
A – Va demanar perdó, quan un senyor que el seu intel·lecte no devia funcionar-li massa bé (Antonio Gala), va dir que no es podia pactar amb “subnormals?
B- Pot una persona que presumeix de periodista (Curri Valenzuela), dir dels catalans que som gent “del tercer mundo”?
C- Quin mal de ventre hauria de tenir (Pérez Reverte) el dia que va afirmar, que no volia saber res amb “incultos”.
D – El bocamoll (Alfonso Usia) què s'havia pres per esmorzar en fer-nos saber que no volia tractes amb el poble català que és “de psiquiátrico”?
E – Potser creu (Ricardo Vara) que els que porten la bandera espanyola, estan per damunt de tots els altres mortals, quan amb gran joia va titllar als catalans de “tontos de la estelada”?
F – La periodista progre (Victoria Prego) devia passar una mala setmana quan ens va classificar de “radicales anti-convivencia”
G -.Un tal (Gerardo Ballesta) un dia no sabia que fer i agafant el diccionari va escollir paraules per a catalogar els catalans i com qui no diu re va trobar les paraules adients.Els catalans som “homosexuales, drogadictos y gente de mal vivir”, i es va quedar més content que un gínjol.
H – El català renegat i catedràtic de física atòmica i nuclear ( Alejo Vidal-Quadras) referint-se a Catalunya i els catalans, va deixar anar que som “chusma y delincuentes”, oblidant que ell també és català i així es deu considerar. Quina joia!!
I -Un altre inefable català i periodista (Arcadi Espada) va sentenciar que som “retrasados mentales y nacionalismo tarado” Per dir aquesta animalada va estudiar una carrera?
J – Ara li toca el torn a qui va estar anys insultant diàriament a tots els catalans amb l'aprovació i cobrant de la Conferència Episcopal Espanyola. El que vol bombardejar Catalunya (Jiménez Losantos) ampliant el seu repertori d'insults, no en va trobar de més xirois i bonics “paletos, ignorantes y ladrones”
K – Tampoc vol saber res amb el poble català (Mayor Oreja) ja que som “com ETA”. I ara que ha desaparegut ETA, vés tu!, amb qui ens compararà…
L Un altre “ínclit” periodista -aquest espanyol- (Pedro J. Ramírez) veu camps d'extermini per tot el territori català, ja que tot Catalunya és “como campos de exterminio nazis” i es va quedar tan ample.
M – El filòsof (Fernando Savater) ens veu als catalans “com Goebbels”. Quina tirada tenen molts d'aquests aduladors nostres amb el nazisme. Serà casualitat?,
N- Una dona i presidenta d'una comunitat autònoma, com ens estima tant ens vol matar de set (Susana Díaz) “a los catalanes ni agua”.
O – Ara, parla un altre que havia sigut president i que no ens pot veure ni en pintura (Rodríguez Ibarra, expresident d'Extremadura) va sentenciar “l'Artur Mas como peor presidente de Catalunya, equiparable a Hitler y Musolini” Això sembla un concurs a veure qui la diu més grossa.
P – Un altre president, el de Gal·licia (Feijoo) no vol fer tractes amb el poble català “que su soberanismo se puede comparar con ETA”. Entre ETA i el nazisme queden ben retratats.
Q – Un altre periodista (José Mª Carrascal) confessa que no es pot pactar amb un “nacionalismo cerrado, retrógado, provinciano i alicorto” S'ha preguntat aquest personatge com és el nacionalisme espanyol?
R- També (Rosa Díaz i Toni Cantó) en el seu dia es van afegir sense cap originalitat, als que en consideren al poble català “como los nazis”
Com s'està acabant l'abecedari faré esment d'altres insults que s'ha publicat aquests últims anys contra els catalans: “catalanes de mierda”, “mierdas para no verlos”, “embobados, patéticos y paletos”, “exaltadores del odio”, “enfermizos y con inclinación al robo”, son “como el fascismo y Franco” I acabaré aquesta llista “exemplar” amb paraules del nostre “inefable i benvolgut” (Enric Millo), que per ser autèntic i original com ningú va sentenciar “Como época de Hitler”.
Senyors fiscals generals de l'Estat, senyors de VOX, senyors de Societat Civil Catalana, tot el que he escrit i que ha sortit publicat o dit oralment, ens volen fer creure que són “floretes”, dirigides als catalans i Catalunya? Quantes d'aquestes persones anomenades han demanat perdó? Quina justícia practiquen, que segons qui parla o escriu no passa res i d'altres sense haver insultat els tanqueu a la presó? Molts d'aquests insults són menyspreables, menystenint a gent que va patir el nazisme i gent que pateix alguna discapacitat. També per a tots els catalans, siguin independentistes o unionistes.
Qui propaga l'odi i és xenòfob? Pel PP, PSOE, PSC i C's, som els catalans.
“Vergonya és una paraula que els espanyols han eliminat del seu vocabulari”
“Sentir parlar Albert Rivera de moralitat és com escoltar als espanyols parlar de democràcia”
“Els espanyols només saben espoliar”
“Evidentment, vivim ocupats pels espanyols des de 1714”
Aquests tuïts de Quim Torra, en comparació amb els insults plens d'odi de tota aquesta gent (polítics, periodistes, intel·lectuals) fan riure. Tot plegat, reflecteixen veritats.
No s'ha de tenir gens de vergonya, per dir totes aquestes barbaritats que han dit aquestes persones; escoltar Albert Rivera, parli del que parli, sempre em fa regirar l'estómac; que Espanya des de fa anys està espoliant Catalunya, ho saben fins i tot els esquimals d'Alaska i que estem ocupats des del Decret de Nova Planta, només ho neguen els espanyols i alguns catalans que viuen entre nosaltres.
Llibertat d'expressió per a tothom. No val que els insults aliens se'ls emporti el vent i fent orelles sordes aquí no passa res, i els nostres insults (que també n'hi ha) o bé lletres de cançons, serveixin per haver d'anar contínuament als jutjats a declarar i potser acabar ingressant a la garjola. A banda, que ara amb el 155, hi ha barra lliure per encabir-hi qualsevol fet, acte o paraula que no agradi al PP, PSOE/PSC o C's.
Tenia raó Honoré Gabriel Riqueti (1749-1791) -Comte de Maribeau, escriptor, polític i teòric de la Revolució Francesa quan deia: “Un país només se'l sotmet amb armes i lleis”
Aquesta és la qüestió, i un servidor afegiria: també un país es pot sotmetre, amb “mals polítics plens de rancúnia, amb jutges ineptes i amb tribunals conservadors i caducs, incapaços de posar les lleis al dia.”
Jaume MENESES
