Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Cants de sirena

|

- Publicitat -

“Vós pareixeu la sirena/que anau per la mar cantant/i jo vaig pel món plorant;/la causa és que em donau pena.” (cançó popular mallorquina)

 
Després dels insults, calumnies i joc brut, ara toca el cant de sirenes. Ara hem llegit que:  “El Sr. Rajoy se compromete a recuperar el diálogo con Catalunya, y que dialogará todo lo que sea dialogable con la Constitución como límite” A bona hora! Ho deuen veure molt negre i que se'ls hi escapa de les mans. Però si per a dialogar posa la Constitució com a límit, com diu el Sr. Junqueras, no servirà de res anar a Madrid.
 
Després es vol treure les puces de sobre i ens engega :“Yo no me he dedicado a crear tensión o a echar leña al fuego” Refonoll!!
Portar, per part del PP, l´Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya i pels catalans al TC per que ens el censuressin,  es crear tensió; i odiar tot el que sigui català i fer emprenyar a tot un poble, també.
Al meu país, no complir ni pagar els deutes,  amb documents signats pel mig, es crear tensió i robar els diners dels catalans, també.
Inventar-se el Sr. Wert un projecte d'ensenyament, per arraconar la nostra immersió lingüística, que és una de les millors fites aconseguides per la Generalitat, es crear tensió i ganes de fer la punyeta.
Recórrer contra l'impost català sobre els dipòsits bancaris, portant-lo també al TC, es crear tensió i no voler que Catalunya recapti  diners per així fer-nos més pobres, també.
Haig de dir al Sr. Rajoy, que si de tot això i moltes coses més que tots sabem, no es dóna per assabentat i segueix dient que ell o el seu govern, no estan contínuament tirant llenya el foc, no es mereix el lloc que ocupa i és un mentider.
 
A més, té el desvergonyiment de dir: “Hay cosas que se pueden mejorar, y entre ellas el sistema de financiación, que reclamaba Catalunya” Malament quan un parla en pretèrit, doncs significa que vol aplicar un remei que arriba tard. Els catalans d'això en diem : “quan fou mort, el combregaren”. Tan convençuts estan que Catalunya pot ser independent, que el setembre no es podia ni anomenar “pacte fiscal” i ara al cap de tres mesos se'n pot parlar? Total per donar-nos unes quantes engrunes més perquè estiguem contents. Sr. Rajoy, s'acabat la tàctica de “peix al cove”. Ara ho volem tot!
 
Temps era temps, Ferran el Catòlic va imposar monjos castellans al monestir de Montserrat per enemistar-los amb els monjos catalans, que al final haurien de marxar refugiant-se a Barcelona. Temps era temps, que Felip IV va negociar el Tractat dels Pirineus sense consultar les Corts Catalanes. Temps era temps, amb els consells del seu avi, Felip V va fer veure als catalans inquiets i gelosos de llurs privilegis, que no tenia intenció de suprimir-los, i tots sabem com va acabar tot el 1714. Temps era temps, que Espartero al marxar de Barcelona per anar ocupar el càrrec de regent del Regne d´Espanya, després de fer la pilota en un manifest adreçat als catalans en el seu comiat, li va faltar temps a aquest agraït general per bombardejar Barcelona. Temps era temps, que un dictador de mal record aixecant-se contra l'ordre establert democràticament, ens va assassinar el nostre President i va fer tot el possible per anar contra la nostra cultura i tot el que fos català.
 
Només he assenyalat cinc episodis de la nostra història, que van del segle XV al XX. Són actes contra Catalunya que es van repetint segle rere segle. Així doncs, amb tot aquest historial dels castellans contra els catalans, perquè ens hem de creure en aquest primers anys del segle XXI, que la cosa ha canviat i hem de refiar-nos dels cants de sirena del Sr. Rajoy, com feien els navegants que eren atrets amb l'encís i els cants de les sirenes, per fer-los negar en el abisme de la mar? En aquest abisme, ells hi volen negar i enfonsar Catalunya, però si cinc segles de greuges no ho han aconseguit, és perquè com va escriure Salvador Espriu :
 
       ….estimo a més amb un
       desesperat dolor
       aquesta meva pobra,
       bruta, trista, dissortada pàtria.
 
 
 
Publicitat

Opinió

Minut a Minut