Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Mitges veritats no en fan una de sencera

|

- Publicitat -

Primer de tot vull demanar disculpes si el meu to resulta un tant visceral, però hom no ho pot evitar. Avui, com sempre (tinc, per algunes coses, una vena un tant masoquista, ho sé…) he seguit les no-tícies per TV3 i, si he d’ésser sincer, m’han tret de polleguera…

No és un fet puntual, cal matisar; l’enorme esmer en minimitzar la manifestació independentista del 10 de Juliol un cop aquesta es va escapar de les mans d’una classe política que la va secundar perquè era incapaç de predir la grandesa que aquell dia mostraria el poble de Catalunya, que va sortir massivament al carrer a demanar la separació, la reiterativa negació de la puixança de l’independentisme a la societat catalana actual, els anuncis gratuïts (bé, de gratuïts no tant, que TV3 la paguem entre tots…) de què disposa el PSC-PSOE (i escric PSC perquè encara deu quedar, molt amagat, això sí, algú que hi cregui) dia sí dia també cada cop que algú mínimament relacionat amb el partit inaugura una xurreria (amb tots els respectes pels xurrers, evidentment), i el silenci sistemàtic per qualsevol dels actes no ja d’Esquerra, a la qual cosa ja ens tenen acostumats, sinó pràcticament de totes les altres formacions, sobretot aquelles dites independentistes. Els exemples serien molts i molt diversos, però es podrien resumir en discretament obviar, en ares de l’interès públic, tot allò que incomodi, pertorbi, exalti o pugui despertar un sentiment independentista en els seus espectadors; i un fet que espanta, com a mínim als panxacotents dels nostres manaires (i aspirants a manaire, cal no oblidar-ho) és que cada dia som més els qui pensem que ja és hora d’emancipar-nos d’un Estat que no ens aporta res de bo, ans al contrari.

Publicitat

Als independentistes, als convençuts em refereixo, no ens podran fer convèncer amb rodes de molí tant fàcilment, però cal que ens adonem que nosaltres i només nosaltres som els que podem transmetre el missatge. Necessitem una combativitat, un esperit pedagògic il•limitat perquè, d’altra manera, no disposarem dels recursos necessaris per combatre amb el gran monstre de la des-informació, de la falsificació, la calúmnia i la fal•làcia. No hem de caure en el desànim i continuar convencent, cada dia un dia més a la bretxa, com versava el dramaturg, als cafès, a les aules, als ateneus i als dinars de família, no defugint aquesta polèmica ans acceptant-la, perquè (i sento emprar frases il•lustres, però cal aprendre dels grans) tenim la raó i tenim la força. I els arguments.

Com versa el títol: mitges veritats no en fan una de sencera, per molt que s’hi escarrassin, finalment guanyarem.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut