El primer cop que vaig pujar al Turó de la Rovira, ara ja fa uns quants anys, era de nit i encara recordo aquella sensació que mai abans havia tingut a la meva ciutat. Barcelona m'envoltava per tots els costats, em sentia que formava part d'ella. El traçat de l'Eixample s'obria als nostres peus, la torre Agbar il·luminada presidia un mantell de llums que s'extenien els 360 graus fins on arribaven les nostres mirades. Em vaig enamorar del Turó i per això hi vaig tornar al cap d'uns dies, però aquest cop de mati. La llum del dia em va fer descobrir allò que la foscor m'havia amagat: un Turò abandonat a la seva sort on l'administració del PSC-IC no havien tingut mai interès en els 30 anys de govern. Unes bateries històriques destroçades, uns entorns on campaven els colomers sense cap control, grafits per arreu i una brutícia acumulada de temps per tots els racons. Els carrers d'accés, plens de forats i amb una gran precarietat d'asfaltat. Un indret realment abandonat per l'Ajuntament socialista. Els veïns de la zona que m'acompanyaven estaven preocupats perquè es volia aprovar un Pla dels Tres Turons que els volia fer fora del Turò i fer allà un parc verd quan mai abans ningú no havia pensat en ells.
Avui, uns anys desprès, i amb l'acció feta pel govern de Xavier Trias, el Turó de la Rovira és un indret per visitar de dia i de nit. El govern Trias va recuperar les bateries antiaèries i va fer que el Museu d'Història de la Ciutat el gestioni com a part de la nostra memòria històrica; va endreçar, netejar i habilitar els espais de l'entorn; va asfaltar i millorar els accessos. Els veïns tenien l'esperança que per fi les seves cases serien salvades i podrien viure en pau en un parc renovat. Començava a ser el Parc que sempre havien reclamat.
Però desgraciadament amb l'arribada al govern d'Ada Colau i amb el retorn dels mateixos que tant els van ignorar (PSC-IC) veuen com tornen a tenir a sobre l'espasa de Damocles. El govern d'Ada Colau ha tret de nou del calaix el Pla dels Tres Turons i torna a amenaçar els veïns del Turó de la Rovira amb que hauran d abandonar les seves cases.
Des del PDeCAT ens preguntem per què no és possible que hi hagi un parc mixt on puguin conviure les cases i el verd del Parc? Per què just ara, quan els veïns tenen un entorn recuperat i millorat, el govern d'Ada Colau els torna a amenaçar amb l'expulsió de les seves cases? Com s'entèn que un equip que va arribar al govern amb la promesa d'aturar els desnonaments siguin ara ells mateixos qui vulguin fer fora de casa aquest veïns que tant han patit? Si el sentit comú ens diu que un parc amb veïns dona seguretat i vida a l'entorn perquè llavors els volen fora? A qui molesten?
Des del PDeCAT demanem al govern d'Ada Colau, un cop més, que es faci un Parc mixt al Turó de la Rovira on convisquin les cases dels veïns, els espais museístics i els espais verds. Volem un Pla pactat amb els veïns que digui com ha de ser el Turó. Volem un parc on els ciutadans de Barcelona hi puguin anar i gaudir, però també un parc on hi puguin viure aquells veïns que hi tenen la seva llar. No podem acceptar que qui vol donar lliçons de participació imposi una decisió autoritària que significa expulsar la gent de les seves cases. No ens quedarem en silenci. Els veïns de Turó de la Rovira ens tenen i ens tindran al seu costat.
Regidora del PDeCAT a l'Ajuntament de Barcelona
