Edició 2095

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 20 de abril del 2024
Edició 2095

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 20 de abril del 2024

Consultori sentimental. Estimada Alícia.

|

- Publicitat -

Una de les pitjors conseqüències del despit  per ser rebutjat és que no sempre s’actua contra qui rebutja, sinó contra tercers, amb raó o sense. Si hom tira els trastos a algú i aquest/aquesta et rebutja, sovint llancem la nostra ira envers la parella del susdit, en contra de pensar que ha estat aquest qui no ens ha considerat dignes o desitjables.
Com comprendran, no faré aquí una dissertació sobre els estranys camins de les relacions humanes, més enllà de mirar d’explicar una concreta actuació política. Vostès recordaran com, no fa gaire, Alícia Sánchez Camacho es va presentar davant els seus companys de partit per proposar d’oferir a Catalunya d’un nou tracte fiscal per desactivar el procés sobiranista. El cop de porta als nassos va ser apoteòsic.
Ara, imagino que en plena ira pel rebuig sofert, en comptes de plantejar-se la impossibilitat de pactar res amb els seus, per molt descafeïnada que sigui la proposta, manifesta la necessitat que el Govern espanyol  actuï en cas que hi hagi una data i una pregunta per a la consulta.
A veure. En primer lloc, senyora, s’ha de plantejar que aquí ningú no li ha fet res. Finalment, si es convoca una consulta vostè tindrà més oportunitats de dir la seva de les que ha tingut a la seva reunió a Madrid amb els seus companys de partit. Diferències de tarannà i una de les múltiples raons per no voler continuar compartint Estat.
Tirar damunt els tercers  els mals d’amor no condueix   enlloc, cregui’m. Sense pretendre convertir aquest article en un consultori sentimental, pensi que, potser, la rebutgen igual que han rebutjat qualsevol proposta catalana des de fa tres-cents anys. Recordi, i no fa gaire d’això, la campanya de catalanofòbia desplegada pels mateixos que van rebutjar la seva proposta i entengui, per tant, que no és res personal. Ells són així. Amb les coses d’Espanya, de la “seva” Espanya no s’hi juga. I com que tampoc no ens agrada jugar-hi, la convido a defensar les seves idees dins una nova República catalana. De debò, hi cabem tots.
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut