Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

L’Ebre, un pou de merda (en perdó)

|

- Publicitat -

Darrerament hem conegut dues notícies: La primera, que l’alcalde de Pinell de Brai (CiU), a la Terra Alta, oferia el municipi per acollir un abocador de residus de l’àrea metropolitana de Barcelona. La segona, que l’alcalde d’Ascó (CiU), a la Ribera d’Ebre, estudiava acollir al municipi un magatzem de residus nuclears.

Mentre que el primer projecte ha quedat ‘en suspens’, el segon sembla en principi descartat. I això passava mentre s’ha produït un nou incident a la central nuclear d’Ascó II, el tercer en dues setmanes.

Publicitat

L’estat de la gent de les Terres de l’Ebre ja no és ni de ‘perplexitat’, com a la resta de país, sinó d’estar vivint en una pel•lícula coproduïda per Woody Allen i els germans Coen. Sembla que el territori, senzillament, és un abocador, el vàter del país.

El cas més directe d’agressió a l’Ebre va ser, sens dubte, el Plan Hidrológico Nacional, però la resposta ciutadana va ser tan sonada, amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre al cap davant i la complicitat de molts altres territoris, que fins i tot Zapatero en arribar al govern va avortar la faraònica obra. Aquest era, directament, un exemple de prostitució política, prometent compensacions a canvi. L’Ebre n’era la puta, l’Estat (PP) el client i la Generalitat (CiU) el proxeneta.

Parlant d’aigua, l’Ebre abasteix el Camp de Tarragona des del 1989 amb l’anomenat minitransvasament. Ara hi ha el sidral dels pous de Vinallop (Baix Ebre) i, per suposat, la patata calenta del canal Xerta-Riu Sènia, en principi per abastar els camps de l’interior del Montsià i Baix Ebre, però és econòmicament i mediambientalment viable? És una operació encoberta per a un futur transvasament cap al sud?

Topem també amb el Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE), amb respiració assistida i la petició de retirada de CiU del programa destinat entre d’altres coses a alimentar les badies i al dragat dels canals.

Si seguim en l’actualitat, l’olla vull a Alcanar (Montsià) i a Vinaròs (Maestrat-Castelló) amb el projecte Castor, un magatzem de gas en una cavitat geològica prop de la costa. És per petar-hi de riure!

Com a ebrenc, només de pensar en tot això, ja em sufoco! Sort que, des d’Amposta estant, tinc els aerogeneradors del Baix Ebre que em donen aire. Ara volen posar-ne 16 més dels que ja hi ha a la Terra Alta, en aquest cas a Horta de Sant Joan. Com diuen els Jóvens en Defensa de l’Ebre, amb aquesta massificació de molinets, la Terra Alta serà el paradís eòlic.

Per suposat, no podem oblidar la fàbrica química Erkimia (Ercros) de Flix (Ribera d’Ebre), amb els riscos de fuita radioactiva que ha patit i els vessaments tòxics incontrolats durant anys a les aigües de l’Ebre. Amb aquest panorama, no m’estranya la incertesa i la paralització dels treballs de descontaminació del pantà de Flix, amb set-centes mil tones de metalls pesants, compostos organoclorats i radionucleics. A veure qui és el valent!

No podem oblidar a la llista les centrals nuclears d’Ascó I (que va patir una fuita radioactiva el novembre de 2007) i Ascó II (abans anomenada per mèrits propis), la central nuclear Vandellós II i la central hidroelèctrica de Flix.

Si una cosa em queda clara és que l’Ebre és la font energètica de Catalunya i part de l’estranger i el cubell de la brossa. Ara bé, jo em pregunto: No es podria fer una redistribució més equitativa en tot el territori català? Ja sé que no és plat de bon gust per a ningú, però no cal que siguem només els ebrencs i les ebrenques qui ens els mengem.

No es poden potenciar més i millor les energies renovables no contaminats? Sobre això tenim un exemple recent a les pròpies Terres de l’Ebre, en concret al Montsià, amb el primer parc fotovoltaic del sud d’Europa ubicat en un abocador. Va ser presentat el 29 de novembre passat pel vicepresident del Govern Josep-Lluís Carod-Rovira i el projecte rebrà el suport del Consell Comarcal del Montsià. En aquesta línia, que el ritmo no pare!
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut