És clar que hem entrat en un procés crític i a l’hora preocupant, tota vegada que la situació s’ha escapat de les mans dels governs, i que ho tindran difícil per poder complir els compromisos adquirits en el procés electoral, que per a tothom era sospitós que es portes a terme fins i tot en condicions normals. Però com que estem en el principi del problema, i encara no s’han esgotat tots els recursos, crec que a arribat el moment de posar les coses al seu lloc i esprémer la llimona de la intel·ligència perquè aquest país no es vegi arrossegat per els problemes generals que s’han produït perquè l’especulació no ha tingut límits ni barreres; jo no crec que tota la culpa la tingui el petroli, perquè el problema ve de molt més lluny, i es fa evident si tenim en compte que en aquest país, des de fa molts anys, l’economia deriva dels sistemes i moviments del sector bancari, perquè ja fa molts anys que es comercialitza mitjançant crèdits, que els problemes i l’especulació han provocat l’allargament de terminis fins i tot a quaranta anys, quan la precarietat laboral es manifesta arreu, i que l’economia submergida mou muntanyes que son sagrades. Crec fermament que bancs i caixes, s’han convertit en les màquines escurabutxaques de tota la societat.
Suposo que la meva opinió es pot fer extensiva a tota la península Ibèrica, però el meu interès més profund, rau en com s’ha d’actuar a Catalunya perquè aquest problema no provoqui un daltabaix econòmic i social; però per això els governs s’han de mentalitzar, de que s’ha de fer una modificació en el sistema de transport, per intentar deslliurar-nos una mica del petroli, i per això s’ha de paralitzar temporalment el programa d’infrastructures que s’està portant a terme, i destinar les inversions a la construcció de comunicacions ferroviàries convencionals i de servei per els ciutadans aprofitant i millorant el que tenim, i deixar per més endavant el que s’està fent, (perquè res contribuirà a donar servei al cuitadà que dia a dia s’ha de desplaçar amb els seus mitjans), a fi de reduir el transport privat i potenciar el transport públic, sempre tenint en compte el control dels pressupostos i de la confecció dels projectes, procurant que el màxim de materials i de mà d’obra sigui de casa nostra, que serà de ben segur el pròleg de una nova situació econòmica, i el final d’un procés viciat per els interessos partidistes.
Com que es tracte de fer allargar el màxim els diners disponibles, crec que també es podria fer un reajustament de sous, perquè quan les coses no van prou bé, no té massa sentit que uns no tinguin allò que necessiten i d’altres cobrin el doble del que necessiten, començant per els membres del govern, administracions i entitats governamentals, en que la congelació desprès dels augments, quan la crisi ja era present, crec que no és massa ortodoxa.
