Iguals davant la justicia pero diferents davant el govern

                                  Iguals davant la justicia i diferents davant el govern
Fa dos anys que vaig anular les targetes de crèdit i els comptes corrents; nomes i obligat, tinc una llibreta d’estalvis , per cobrar la pensió , que cada mes la deixo a zero: crec que si tothom ho fes igual , la política de la banca seria una altre , perquè dels meus diners nomes en disposen vint-i-quatre hores com a màxim; s’han acabat els problemes dels números vermells de la targeta; si puc pagar compro , i sinó espero a tornar a cobrar; si volem que el diner allargui , sempre hem de saber del que disposem quan n’hi ha pocs.
Lo lamentable d’aquesta circumstancia es, que qui ens hi ha enclaustrat, han sigut els partits politics que des del primer indici de la democràcia , es varen endeutar en caixes i bancs per tenir solvència econòmica , falsejant davant l’electorat la realitat ; i aquests favors , a mes tenir de pagar el deute, també s’han d’agrair amb complicitat mútua “; avui per a mi i dema per a tu”; però compta, que amb 35 anys de feble democràcia , cap govern a gestionat pensant en el futur de TOTSels ciutadans; la prova la tenim en molts conceptes , com pot ser la politització de la justícia privant-la de independència , la complicitat en la corrupció , l’interes en salvar la banca i la potenciació i protecció de determinades empreses energètiques i de comunicació.
Tot just s’ha acabat de augmentar l’impost IVA en els productes basics per la subsistència dels mes desfavorits, que elsil·luminats administradors d’aquest país que fins ara s’ha anomenat Espanya , per afavorir el consum i perquè tothom contribueixi en la creació de llocs de treball , han tingut la mes que brillant idea , de rebaixar l’IVA  de les obres d’art un 11% (de21-10%); quan si em tinc de comprar unes sabates, una 1/5 part del seu cost es IVA ; no se quin es el percentatge de ciutadans de tot l’estat, que te el privilegi de poder invertir en obres de d’art, per beneficiar-se d’aquesta genialitat  per sortir de la crisi; desitjo, (si es que hi ha Deu, que no ho crec), que aquest escarni que es fa contra els sis milions d’aturats, i especialment a les famílies que cada dia veuen mes lluny la possibilitat d’aixecar el cap, i dels dependents de les ONGs i serveis socials, es revolucioni i giri en contra d’aquests que estimen tant als pobres i que diuen que tots som iguals davant la llei, però que demostren que som diferents davant del govern i del capitalisme.
 Marius Viella        La Bisbal d’Empordà  25-1-2014      T/. 972640762