Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 27 de abril del 2024
Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 27 de abril del 2024

Diu, que l’experiencia es la mare de la ciencia

|

- Publicitat -

 
 
                    Diu , que l’experiència es la mare de la ciència
Setanta vuit anys, es tota una vida que es pot haver viscut en diferents situacions , depenent de l’època o centúria ; aquests 78 anys , els vaig començar a viure , l’any 1936 ; per la freqüent i constant, en el seu moment, d’escoltar i explicar les corredisses que es produïen als últims moments de la guerra l’any 1939 a La Bisbal d’Empordà , amb la retirada dels republicans,  i de una gran majoria de la població civil catalana cap a França;  a mi m’han quedat imatges a la memòria, d’aquells moments en que la meva mare ens portava de un lloc a l’altre per intentar amagar-nos i protegir-nos de les barbaritats que es varen viure en els últims dies de la gerra “incivil”. El suplici derivat d’aquest conflicte xenòfob, no s’acaba l’any 1939, sinó que encara , desprès de 34anys de “relativa “ democràcia, precedits de prop de quaranta anys de dictadura, i un cop mor el dictador (1975), però sense armes a la vista , encara el seu esperit es viu, i representat en una bona part d’escons al Congres, del sector que governa amb majoria , i que controla la ideologia política del CGPJ  i el Tribunal Constitucional ara al 2014.
Al 2014, encara estem debatent, si els catalans tenim dret a decidir; el dret de les dones a l’avortament ; els drets de les diferents llengües de l’estat i el sistema educatiu de Catalunya; intentant esmicolar els drets atorgats per l’estatut aprovats al Parlament, el juny de l’any 2006 i al Congres dels Diputats, desprès d’haver estat esquilat pel TC i el Senat.
No entraré a parlar de com es va viure la dictadura franquista , no perquè la vulgui oblidar, sinó perquè no s’interpreti que soc un nostàlgic , i res mes lluny; però si que hi ha raons en aquests moments , que em preocupen molt, i que la solució que jo veig que es podria emprar per apaivagar el problema , no es al meu abast, però sí, a l’abats del poder capitalista , que manipula els governs i la justícia de l’estat espanyol , i en conseqüència , perjudica a Catalunya , que sempre havia sigut el tractor de la maquina recol·lectora de l’estat, descomptant el país basc.
De lladres i corrupció, sempre n’hi a hagut en aquest país, però de presons i tant plenes , s’està batent rècords, tot i que no compta com a hostes amb els principals culpables de la corrupció que espolia i constreny aquest país anomenat estat espanyol.
Recordo , que em vaig casar amb les 15000 pesetas que vaig guanyar en l’ultima campanya de batre, que desprès de una setmana de viatge de noces a Barcelona vaig arribar a casa amb sis pesetas a la butxaca , tot lo que tenia , i a treballar de nou l’endemà mateix; les primeres 12000ptas que vaig poder estalviar , varen ser per comprar-me una “Montesa” de segona ma , que encara la tinc; amb les properes 30.000 ptas. d’estalvi , vaig intentar comprar una parcel·la edificable , però no en tenia prou perquè valia 50.000ptas.; quan vaig tenir les 50.000 , la parcel-la ja havia pujat a 100.000, però en un altre lloc , en vaig poder comprar una passats un dies , per 60.000, que la vaig vendre dos anys mes tard , per 80.000 perquè no em veia en cord de poder-la edificar i mantenir una família amb tres filles .que ja tenia ,de 2, 3, i 4 anys.
Treballant, vaig viure be i feliç, fins que vaig acumular un estalvi de 400.000ptas. que em varen trastocar fins al punt, que aprofitant els coneixements de carnissera de la meva dona , em vaig embrancar en la compra d’un local , entrar al banc a comprar diner al 18% d’interès,  per muntar una carnisseria, fins tenir-ne tres amb 4 persones treballant a l’empresa, fins que la Segureta Social m’embarga i subhastar(1988) , per no haver pogut pagar les cuotas patronals corresponents a quatre anys , lo qual soc acabat de pagar el 2013 passat amb el 20% de recàrrec. A l’any 1976, vaig ser un mes dels que pensàvem , que era millor ser un petit amo que un gros mosso, i com que no podíem perdre gaire res , perquè res teníem, pensant que amb el diner dels altres , que no era gratis, podíem col·laborar a fer país.
 Aquest meu cas , es l’exemple mes significatiu del perquè ara l’economia d’aquest país es troba en una situació caòtica , i que difícilment podrà aixecar el cap , si no es canvia la mentalitat dels que tenen el poder i el diner; que es pot esperar de un poble que nomes te deutes; s’han de eliminar totes les samarugues que xuclen la sang d’aquest país, que n’hi ha moltes i grosses; s’ha de tornar a que el comerciant a de ser el prestamista del seu client , tal i com feien fins que els bancs i caixes , varen poder disposar del sous abans  que els treballadors que havien fet la feina; algú pensarà perquè no era igual , dons normalment tothom , quan havia cobrat , moltes vegades , sense anar a casa , anava a pagar el deute o una part estipulada, tenint en compta , que es cobrava cada setmana; no hi havia targetes , però si llibretes a les botigues i sempre bona cara ; ara ja no tenim ni botigues , gracies a les grans superfícies multinacionals  que els governs de la democràcia varen portar amb condicions de vergonya , tot i saber que els beneficis sortirien del país, i ara que ja es mort , el volen combregar. Ineptes , inútils.
  Marius Viella        La Bisbal d’Empordà 15-2-2014      T/. 972640762   

Publicitat

Opinió

Minut a Minut