Edició 2102

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 27 de abril del 2024
Edició 2102

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 27 de abril del 2024

De lladres, n’hi ha hagut , n’hi ha i sempre n’hi haurà

|

- Publicitat -

          Mai entendre el perquè , si una infraestructura ho una empresa estatal , produeixen beneficis desprès d’haver assumit les despeses , per quina raó s’han concedit a entitats ho empreses privades , per la seva explotació a canvi d'un % irrisori davant dels beneficis que genera; concretament em referiré a les autopistes catalanes , , que segons els mitjans d’informació, ja fa molts anys que els catalans les hem pagat , però la Generalitat de Catalunya presidida durant 23 anys, per qui fou l’honorable President Jordi Pujol , ara caigut de l’escambell per defraudar , ratllant al qualificatiu de corrupte; Pasqual Maragall, autor de la famosa frase escopida a Artur Mas ,” el seu problema es diu 3%”; el català nascut a Cordoba Jose Montilla, deixeble i sumís col·laborador de Rodriguez Zapatero; i actualment per Artur Mas hereu de Jordi Pujol, varen renovar la concessió d’explotació a Abertis fins l’any 2021 . Davant els esdeveniments que en pocs dies s’han produït i la ja famosa frase escopida al Parlament de Catalunya per l’expresident Pasqual Maragall, en referència al 3%, cal preguntar si Abertis, sortirà en algun lloc donant explicacions, com també es podria tocar a la porta del Ministeri de Defensa, que  l’exministra Carma Xacon i ara Pedro Morenes, sense oblidar als anteriors, que poc abans del seu cessament, la Carma  va contreure un deute en material per a l’exèrcit de molts milions d’euros, segons els mitjans de comunicació; lo mes sensat hagués sigut que la comanda la fes el ministre entrant i no el sortint. Aquesta xacra de les comissions, encareixen els pressupostos  que  paguem tots els ciutadans, i un 3% sobre la recaptació dels peatges de les autopistes , ho sobre el material bèl·lic i sobre altres sectors que en deriven del Pressupost general de l’estat , ho de la generalitat de Catalunya, poden produir xifres molt voluminoses, que paguem els contribuents, i que no sabem , però sospitem a on van a parar.
Quan jo feia la “mili”, junt amb els cuiners i el “cabo” de cuina , ens veníem el pa que cada dia sobrava del menjador ; i ara em pregunto que no es vendria el capità de cuina ho el peix mes gros de la Base Aèria de Reus on vaig  ingressar voluntari el dia 1-IX-1955., fa 59 anys; qui controla els pressupostos del vestuari de l’exèrcit, davant dels milers de metres de roba , que cada any es confecciona per uniformes dels tres exèrcits. I que no seria capaç de fer algun membre de la Diputació de Girona que no va cotitzar per mi a la Seguretat Social durant el temps que hi vaig treballar de tractorista , des de finals de 1958 fins a mitjans de 1961; algun mitja de comunicació va publicar que la Diputació n’havia denunciat la pèrdua d’alguns quadros, i jo dic que de ben segur que no s’han perdut per tothom , algú els ha canviat de capitell.
RESUMINT: de lladres sempre n’hi ha hagut , n’hi ha i sempre n’hi haurà, nomes es qüestió de voler controlar la seva capacitat d’acció , perquè la majoria dels casos son coneguts per tothom.
 Màrius Viella        La Bisbal d’Empordà 7-IX-2014
  

Publicitat

Opinió

Minut a Minut