Els pactes s’han de complir però les promeses també.

                            Els pactes s’han de complir però les promeses també.
Per totes les persones que en quelcom moment de la nostre vida, hem estat protagonistes de tractes ho pactes com ara s’anomena a la majoria de les negociacions, sigui quin sigui el seu motiu, article ho conveni, sempre hem procurat concretar un espai , per una possible modificació del compromís amb qui s’ha negociat, si les circumstancies han obligat .Jo ja se que no es igual pactar, que predicar i prometre com normalment es fa en campanya electoral, i ens podem agafar com exemple la del Sr. Mariano Rajoy de la legislatura passada, ( que no es únic),que no va complir res de lo que va intentar vendre a la gent a canvi del vot; però lo mes gruixut en termes de falsedat, és, que ara que torna a ser President gràcies als felipistas del PSOE, ( dic felipistas perquè “aquest González” ara només mira d’on bufa el vent per treure’n profit econòmic), es queixa i diu que “els pactes seria bo que es complissin”; jo també ho crec, però també seria bo que es complissin les promeses, i que no s’enganyes a la gent , prometent allò que saps que no compliràs , que de ben segur que la honestedat , també dels polítics , podria influir en les decisions dels ciutadans , que de retruc les urnes de ben segur cantarien amb diferent musica, i ara podrien ballar en un altre escenari.
De totes maneres , aquest problema malauradament, no es nou , ja ve de molt lluny, de tant lluny com de quan ens feien cantar el Cara al Sol, i que si els catalans no ens espavilem , com a mínim ens faran parlar el castellà dintre casa ; no em sap greu saber parlar castellà , em sap greu com el vaig haver  d’aprendre, sense tenir la possibilitat d’estudiar en català, , que soc nascut de ’any 1936.
Molta gent diu, que el PP te un greu problema i que el PSOE, esta dividit; a mi em preocupa el problema que tenim la majoria de ciutadans , que cada cop mes , es van reduint els  nostres recursos econòmics i la nostre estabilitat financera, i la garantia d’un benestar eficient en que tots i puguem tenir espai o cabuda, gràcies a les males administracions des diferents governs, que tants anys han xuclat la sang dels obrers i dels pobres. .
 Màrius Viella                  La Bisbal d’Empordà