Deu i la Morenete han escoltat els gemecs del S. Rouco Varela i del conseller Baltasar; jo no se si ja han donat les gràcies, (si no ho han fet crec que es de malagraïts que a l’infern n’és ple), tota vegada que els esperits han portat aigua del mes enllà per apaivagar la set i la sequera per un temps de vuit o nou mesos; temps que els governs el dedicaran per portar a terme el funcionament de les dessalinitzadoras, però paralitzant el procés de construcció de la canonada que l’any 2009-2011- etc. etc.–- hauria de poder solucionar quelcom problema de transvasament; tenint en compte que AGBAR vol cobrar i que també s’han de pagar els treballs realitzats i els materials emprats, i que tot esta empantanegat i que els 180 milions d’euros es fondran i la canonada quedarà per fer. Si fa trenta anys que “gaudim “ de mala gestió també en el tema de l’aigua, però que mai s’havien debatut tantes opinions com ara, jo voldria saber perquè un cop desprès de tants anys no s’intenta fer les coses amb sentit comú, i que aquest monopoli de l’aigua estigui al servei de tothom i per a tothom elaborant programes de previsió de futur amb la construcció de nous embassaments i rescloses, com l’aprofitament de les aigües plujanes en les noves construccions.
Ja sabem que pagant San Pere canta i que Deu i la Moreneta, no deixarà que passem set, sempre contant amb AGBAR (si ha cobrat), per poder tornar a reprendre la canonada, que de ben segur que es tindrà de modificar el projecte perquè cada dia també es modifiquen les normes de construcció i els drets dels ciutadans, i això vol dir que tindrem de trencar la guardiola per intentar trobar uns altres 180 milions d’euros per reprendre de nou la canonada. Jo no se a qui es vol enganyar, però aquest país, que no solament no es lliguen els gossos amb llonganisses, sinó que ja s’han de deixar deslligats perquè es pugin buscar la vida, i això es mes que preocupant per mi, que igual que molta gent que no tenim ni la possibilitat de buscar-nos la vida com els gossos deslligats, i que l’euro-pensio cada dia es mes petit, davant del desmesurat creixement de les despeses i dels productes de primera necessitat.
De totes maneres, el Baix Ebre a begut a morro, i jo no voldria pensar que Deu i la Moreneta els hagi castigat per ser tant reticents a donar aigua a qui te set, que es un passatge de les obres de misericòrdia que m’ensenyaren quan vaig fer la primera comunió, (fa 67 anys); com també, donar menjar a qui te gana, que aquí la immigració i podria tenir molt a dir i els governs molt a fer; també diu vestir al despullat, però resulta que els governs i els bancs despullen al que va vestit; també diu consolar a la trista i desconsolada, però aquí s’ha d’anar molt en compte perquè segons les noves lleis, es podrien fer interpretacions d’agressió sexual; total, que tot esta molt complicat, si no plou mes.
