No em preocupa el meu futur, ja que en aquests moments que escric aquest comentari, estic sobrepassant els setanta anys, però sí, que em preocupa el futur dels meus descendents, i crec que cadascú en tindria de ser conscient, i de ben segur que en molts conceptes de la vida s’actuaria amb mes respecte i previsió per el futur del planeta i de la civilització.
Segons el poc que soc pogut captar en el programa televisiu “Agroesfera”, i que també de tant en tant d’algun comentari a la premsa escrita, el sistema energètic s’ha d’expandir mitjançant composicions en les que intervenen “cultius energètics”, i que en aquests moments alguns ja estan subvencionats amb quaranta € per Ha de conreu. El sector agrícola, amb visió de futur, diu que la subvenció es insuficient, i que es tindria d’arribar als cent € per fer atractiu el projecta i donar rendibilitat al cultiu.
Jo no se què en pensen els ecologistes de tot això; particularment, crec que de la mateixa manera que ecològicament es interessant, també ho veig preocupant, fins i tot econòmicament, socialment i gastronòmicament; per un costat, tenim el sector immobiliari, que exigeix cada cop mes sol urbanitzable, que els ajuntaments cedeixen de les proximitats de les poblacions, que sempre solen ser els de mes qualitat agrícola; per un altre costat, hi tenim els plans d’infraestructures, i ara amb molta força, es presenta el sector energètic “bioecologic”, reclamant i subvencionant “cultius energètics”; jo em pregunto, de quin país ens portaran la farina per fer el pa a casa nostre, com també em preocupa el futur de tot el litoral d’aquest nostre Mediterrani, que abasteix una munió de mercats europeus de fruites i verdures, si mantindran l’esme per continuar lluitant, quan en altres sectors h’o poden tenir tant fàcil i possiblement amb mes beneficis. No voldria pensar que una part dels incendis forestals, poden tenir res a veure amb el futur, que esta empenyent, provocant tot un reguitzell de circumstancies a nivell mundial, que el temps ens aclarirà.
Amb aquest perfil de futur, la desertització de moltes zones de la nostre geografia, es imminent, si el sector industrial no prolifera, cosa que es fa difícil, tota vegada que els xinesos han passat davant d’Europa, tal i com ja va dir un ciutadà xines a un bon amin meu fa uns anys, quan li digué, que la Xina seria Europa i Europa la Xina; dons ja i som i ja hi em arribat al temps de les vaques seques.
