Benvolgut Sr.. Simó,
Soc Màrius Viella de La Bisbal d’Empordà, que em consta (segons el President del Parlament de Catalunya, Sr. Ernest Benach), que vostè ja està assabentat de la meva lluita per aconseguir, mitjançant la Generalitat, l’edició de un setmanari de comunicació per a la gent gran, segons un correu que soc rebut signat per la Sra. Mònica Llauradó Pàmies.
Fa tres anys que estic en aquest intent, adreçant cartes i correus arreu dels diferents governs respectius, amb respostes de tot tipus, però ningú s’ha mullat per dir que això no era possible.
“L’ignorant de mi”, no ha sabut fins fa menys de un mes, que la Generalitat subvencionava amb quantitats milionàries aquells mitjans de la informació escrita (diaris), amb una part proporcional dels meus impostos, tot i haver de pagar un Euro per la compra d’un exemplar, que moltes vegades rebutja la publicació dels meus comentaris, perquè l’espai reservat per aquest comicis s’ha exhaurit, i això em porta a fer alguna reflexió vers aquests punt, i crec que vostè pot ser la persona indicada i quasi la ultima a qui dec poder recórrer per intentar aconseguir el meu propòsit de portar a terme una tasca de solidaritat amb tot el col·lectiu de la gent gran que pot tenir la mateixa dèria que jo, que de ben segur que n’hi ha molta, i de molt intel·ligents.
Des del moment que les editorials dels diaris reben subvencions de diner públic, em crec amb el dret de poder exigir un espai garantit, en el qual, poder fer us del dret d’expressió, per poder donar a conèixer, com i que penso, crec que l’administració a de poder exigir als subvencionats, posar els mitjans perquè això sigui així; o sia, que la secció de “cartes al director”, sigui ampliada fins el punt de que no quedi una sola carta per publicar, i si això no es així, es podria “considerar“ malversació de fons públics, donat que les editorials, ja cobren per el producte (diari), i si no fan comptes, que augmentin el preu, però els impostos dels ciutadans, són sagrats, i han de produir drets.
