Quan les excentricitats de l’ús de poder marquen el pas i el ritme econòmic i social , crec que algú tindria de poder exigir responsabilitats , en el cas de que les lleis imposades no tinguin l’efecte pronosticat , i que a mes a mes, quan a repercutit en el sistema econòmic del sector productor , i a la hosteleria i restauració, com es el cas del vi.
No s’ha demostrat que aquest sector sigui la causa de la sinistralitat laboral n’hi de trànsit, perquè aquesta mesura preventiva inclogui aquest sector , que de ben segur que el problema ja comença preocupar ; mai com ara aquest sector havia celebrat tants congressos i tantes presentacions de vins de “Denominació D’Origen”, igual com de concursos de “sommeliers”, prodigant la cultura del consum, per una societat que si el preu d’un dinar no sobrepassa als cent € no menja a gust; i aquí es allà on jo voldria fer alçaprem en matèria d’interessos, fins al punt que la ciència medica també s’interessa per saber si dos gots de vi negre cada dia , son favorables o perjudicials per els afectats de problemes cardiobasculars, ho d’afeccions hepàtiques, etc.. etc.. (que jo m’hi apunto, si el preu del vi m’ho permet); de ben segur que no te res a beure la medicina amb el consum de vi , però sobta que la consellera Montserrat Tura procedent del mont de la medicina , no tingues en compta aquest factor en el seu moment en que imposà la regulació de taxa zero.
Algunes vegades penso que l’especulació i els interessos privats poden haver ajudat a provocar un canvi en el sistema social i consumiste , des del moment que les noves energies , i els Biocarburants exigeixen mes conreu de llegums i cereals per la producció d’etanol , i per això era necessari especular amb el terreny de cultiu com la vinya , que la CEE, ja ha sentenciat l’eliminació de 400.000 Ha.
Per els que em tingut la sort de conèixer i de viure èpoques que la gent es conformava amb poc , i eren feliços fent el be i donant molt, ens costa d’entendre que un país que ha gaudit de una producció de qualitat, l’especulació hagi eliminat tot aquell conreu de vinyes i oliveres que formaven part de l’economia i la cultura del país , que des dels últims dies d’Agost, fins a mitjans de Febrer, primer les premses del vi , i els trulls de l’oli desprès ,era un mai parar de gent ocupada en aquests afers ; no vull entrar a discutir , quins temps eren millors , però si que estic convençut que el civisme i la família gaudien d’un altre i molt millor concepte , que el pas de temps també hi ha fet els seus retocs , que no tots son positius .
