Jo no se fins quin punt , es rendible , ser membre del govern de la Generalitat, que es puguin induir a prendre decisions contraries a la de la majoria dels catalans , que tot i discrepar en temes de política general , estan d’acord en que no es fan les coses pensant en Catalunya; ( d’Espanya , ja s’en preocupen els que no estimen Catalunya, que n’hi ha mes que un foc no en cremaria , sense voler cremar a ningú , com tampoc penjar , ni matar ); i que els vots de molts ciutadans que han fet possible el nou govern d’Entesa, l’única finalitat era que no guanyes el PP, han sigut venuts al PSOE per els intermediaris de torn , que per temor a perdre la cadira , es venen el futur de tots els catalans ; sucumbir a les mentides del President del Govern , i del Ministre d’economia , per por de que el PP en surti beneficiat amb la oposició als PGE, es mes que una immoralitat política, i una irresponsabilitat manifesta, vers a tot l’ho que la majoria va aprovar al Parlament de Catalunya , (l’Estatut amb el 89’9% a favor del nou estatut); s’han concedit prorrogues de negociació , acompanyades de noves mentides , i s’han fet promeses que tothom sap que no es compliran , i quan resten tres dies perquè es produeixi el gran esdeveniment del Si , o el No als PGE, el PSC, acorda donar suport als pressupostos , que era l’últim cartutx disponible per aconseguir que el PSOE , ( govern Central), acomplís per una vagada amb una part de l’estatut , “el tema del finançament a Catalunya”.
Voler justificar aquesta decisió , argumentant la conveniència d’acceptar les ofertes de Sr. Zapatero , però amenaçant , que en el cas d’incompliment , en el futur les relacions ja no serien iguals , es preocupant i patètic ; això es lo que dèiem quan anàvem al col·legi , i algun ens fotia alguna “hòstia “, que l’amenaçàvem dient :–-¡ ai quan passis per davant de casa! “;–- però l’hòstia ja no la treia ningú, allà es quedava , al clatell de l’infeliç maltractat, i això es el que ens passarà als catalans , per culpa dels que tenen por de tornar haver de treballar , perquè estic convençut , de que molts dels que a Madrid els faran dir que Si , voldrien dir que No, però , tal i com diem molts catalans de llei en aquests casos ,” val mes morir que quedar be”; ¿ es possible tant poca dignitat, que amb coneixement i consciència ,d’anar en contra de qui t’ha posat a la cadira d’or , es pugui dir allò que no es pensa , i en contra de lo que es va aprovar al Parlament de Catalunya, que al cap i la fi els catalans no demanem res mes ?; ¿ tant poca dignitat tenen ,que no els preocupi el sistema emprat per votar , que els obliga a ser identificats , quan es podria votar mitjançant sobre tancat?. Es clar que per aquesta ocasió ja no hi ha temps de res , però aquest problema no es nou , i jo considero que tant al Parlament de Catalunya , com al Congres i al Senat a Madrid, el vot tindria de ser lliure i secret, per tenir una veritable democràcia .
