Sovint m'he preguntat com és que el sistema operatiu Leopard que tinc instal.lat al meu iMac m'ofereix la possibilitat de llegir-lo en un bon grapat de llengües sense estat – com ara el tibetà (6 milions de parlants); el gal.lès (580.000); el faroès (60.000) o el hawaià (3,000) – però no pas en català (7.500.000), gallec (3.000.000) o basc (630.000). Doncs bé, l'altre dia un tècnic de Macintosh em va explicar el perquè de tot plegat. Per començar, Apple España no és precisament una sucursal d'Apple Computer sinó una empresa mediatitzada, cosa que vol dir que té un grau alt d'autonomia. Llegir-ne més

Ja fa un any tocat que vaig comentar en un programa de ràdio el curiós costum que tenien els directors de la Fundació 'la Caixa' de posar dues versions del seu nom a les invitacions bilingües a les exposicions del Caixaforum. Així, per exemple, a la pàgina de la dreta del díptic en qüestió, en Josep Vilarasau em convidava a una 'inauguració' alhora que a la de l'esquerra un tal José Vilarasau m'invitava a una 'inauguración'. És clar que tots podríem jugar a aquest joc. Jo podria insistir, posem per cas, que els meus llibres en català es reeditessin sota el nom de Mateu Tree (o Mateo Tree, pel que fa a l'únic que s'ha traduït al castellà); o bé podria signar Matijs als correus enviats als cunyats holandesos (o Mattias al que vull fer arribar al director d'una coneguda línia àeria berlinesa). Llegir-ne més